29 de gener de 2012

Un conte sobre la diversitat

El pato en la escuela de Miguel Ángel Santos Guerra

"Cierta vez, los animales del bosque decidieron hacer algo para afrontar los problemas del mundo nuevo y organizaron una escuela. Adoptaron un currículum de actividades consistente en correr, trepar, nadar y volar y, para que fuera más fácil enseñarlo, todos los animales se inscribieron en todas las asignaturas.

El pato era estudiante sobresaliente en la asignatura natación. De hecho, superior a su maestro. Obtuvo un suficiente en vuelo, pero en carrera resultó deficiente. Como era de aprendizaje lento en carrera tuvo que quedarse en la escuela después de hora y abandonar la natación para practicar la carrera. Estas ejercitaciones continuaron hasta que sus pies membranosos se desgastaron, y entonces pasó a ser alumno apenas mediano en natación. Pero la medianía se aceptaba en la escuela, de manera que a nadie le preocupó lo sucedido salvo, como es natural, al pato.

La liebre comenzó el curso como el alumno más distinguido en carrera pero sufrió un colapso nervioso por exceso de trabajo en natación. La ardilla era sobresaliente en trepa, hasta que manifestó un síndrome de frustración en la clase de vuelo, donde su maestro le hacía comenzar desde el suelo, en vez de hacerlo desde la cima del árbol. Por último enfermó de calambres por exceso de esfuerzo, y entonces, la calificaron con 6 en trepa y con 4 en carrera.

El águila era un alumno problema y recibió malas notas en conducta. En el curso de trepa superaba a todos los demás en el ejercicio de subir hasta la copa del árbol, pero se obstinaba en hacerlo a su manera.

Al terminar el año, un anguila anormal, que podía nadar de forma sobresaliente y también correr y trepar y volar un poco, obtuvo el promedio superior y la medalla al mejor alumno.

Esta fábula nos ayuda a reflexionar sobre la diversidad de alumnos y de alumnas en una escuela que tiene en la homogeneización su camino y su meta.

La diversidad no es una lacra. Es un valor: Precisamente porque somos diversos podemos complementarnos y enriquecernos. Podemos ayudarnos. Y habrá más necesidad de ayuda para quienes tienen alguna dificultad o alguna carencia. La cultura de la diversidad necesita avivar la sensibilidad hacia el otro."

22 de gener de 2012

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
 Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

15 de gener de 2012

Celebrant Sant Antoni a Flix

Ahir a la nit a Flix vam celebrar Sant Antoni, uns dies abans perquè aquest any cau entre setmana. Ascó, que fa festa grossa, ho celebrarà la setmana vinent. I així mateix ho faran Garcia, Vinebre i Benissanet. A més en aquestes poblacions es balla la jota. Així: el dimarts 17 de gener a les 18.30 h a Benissanet, a la Plaça de la Verdura; divendres, 20 a les 18.30 h. a Ascó; divendres també a les 21.30 h. a Garcia; i dissabte a les 13 h. Ball de vermut també ballada a Garcia.

Com cada any ens vam reunir amics i veïns per encendre la tradicional foguera i sopar junts llonganissa, botifarra i carn a la brasa, acompanyats d'un bon vi.
A les 20 h, i molt puntuals, els més petits van ser els encarregats d'encendre-la i vam anar fent temps perquè les primeres brases ens servissin per cuinar el menjar.
Recordo ja fa uns quants anys que érem els mateixos xiquets i xiquetes que preparàvem la foguera al mig del nostre "parque": ens encarregàvem d'anar a buscar llenya, no hi faltaven trastes vells que la gent es treia de sobre de les cases, ni algun arbre de Nadal, alguna sabina i algun pi -no sabíem el valor que tenia llavors aquest arbus ni aquest arbre ni teníem cap tipus de mentalitat ecològica-, i fins i tot preparàvem un ninot que presidia la foguera, i és clar, era el primer a cremar-se. També era tradicional que en aquesta festa ens disfresséssim. Recordo que ens disfessàvem els xiquets i xiquetes, però encara més antigament ho feien la gent gran. Segurament aquesta festa servia per  substituir el prohibit carnaval de l'època franquista.
La festa acaba prenent cafè al voltant de la foguera, passant una bona estona i disitjant-nos que l'any vinent ens puguem tornar a retrobar tots i totes.
Que Sant Antoni mos guardo.

14 de gener de 2012

Nova trobada de jotes a la Ribera d'Ebre

Ahir al vespre ens vam trobar de nou una quinzena de persones per aprendre a ballar les jotes de la Ribera d'Ebre. En aquesta ocasió ens vam trobar a Ascó, i vam aprendre la jota d'Ascó, però també vam ballar la de Benissanet i la de Garcia. La d'Ascó és molt semblant a la de Flix, però solament hi ha  una figura de tres puntades a cada peu, que es repeteix en tota la jota. I el valset és igual, la diferència és que les mans es porten baixes. La música també s'assembla molt.
La de Benissanet és la mésdiferent, tant la música com les figures, però és una de les més boniques. I la de Garcia també és diferent perquè es balla amb rotllana algunes vegades però de manera individual i hi ha bastant moviment de cadera.
El dia 3 de febrer ens retrobarem a Rasquera, al centre cívic.

9 de gener de 2012

Atenció a la diversitat

Encara intel·ligències múltiples

El passat dia 23 de desembre al programa Para todos la 2 de TVE es va parlar del tema de les intel·ligències múltiples:

El més interessant del programa és el col·loqui preparat entre: Mertixell Cano, Psicóloga; Àlex Sala, Professor 
d' institut; Montserrat del Pozo, Pedagoga i Directora de escuela; i Carme Pellicer, mestra i teòloga
 
 

8 de gener de 2012

El sistema educatiu és anacrònic. Un programa de Redes

Ken Robinson en aquest programa de Redes és entrevistat de nou per Eduard Punset, ì analitzen el sistema educatiu, un sistema totalment anacrònic, on es mata la creativitat dels nois i noies i la desmotivació és constant. Molts s'avorreixen a l'escola.  Podeu veure'l clicant aquí.

7 de gener de 2012

Robert Kennedy a Sudàfrica (1966): Una ona d'esperança. Un discurs avui encara vigent...




Un altre discurs molt interessant és el que va fer a Indianapolis, l'any 1968, anunciant l'assassinat de Martin Luther King

Traducció per als que no sabem anglès:

Damas y Caballeros
Esta tarde solo voy a hablar un minuto con ustedes porque tengo...
Tengo noticias muy tristes para todos vosotros, y creo que igualmente son noticias tristes para todos nuestros conciudadanos, y para las personas que aman la paz en todo el mundo, y es que Martin Luther King recibió un disparo y fue asesinado esta noche en Memphis, Tennessee.

Martin Luther King dedico su vida al amor y la justicia entre los seres humanos. Él murió a causa de ese esfuerzo. En este día difícil, en este momento difícil para los Estados Unidos, tal vez esté bien preguntar que clase de nación somos y en que dirección nos queremos embarcar.

Para aquellos entre ustedes que son de raza negra, el estudio de las pruebas hace evidente que personas blancas fueron las responsables. Puede que esto les llene de amargura, y de odio, y de un deseo de venganza.

Podríamos movernos en esa dirección como nación, hacia una polarización mayor - personas negras con los negros, y blancos con los blancos, llenos de odio unos contra otros. O podríamos hacer un esfuerzo, como hizo Martin Luther King, para entender y para comprender, y sustituir esa violencia, esa mancha de sangre que se ha extendido a lo largo de nuestra tierra, haciendo un esfuerzo para entender, para compadecer y para amar.

Para aquellos entre ustedes que son negros y están tentados a llenarse con odio y desconfianza, por la injusticia de semejante acto, en contra de todas las personas blancas, yo solo les diría que en mi propio corazón también puedo sentir la misma clase de sentimiento.

Yo tuve un miembro de mi familia asesinado, pero el fue asesinado por un hombre blanco.

Necesitamos hacer un esfuerzo en los Estados Unidos, necesitamos hacer un esfuerzo para comprender y para ir más allá en estos tiempos difíciles.

Mi poema favorito... mi poeta favorito era Esquilo; y el una vez escribió:
Incluso en nuestros sueños hay dolores que no se puede olvidar
caen gota a gota sobre el corazón,
hasta que, en nuestra propia desesperación,
en contra de nuestra voluntad,
viene la sabiduría
por la terrible gracia de Dios.

Lo que necesitamos en los Estados Unidos no es la división; lo que necesitamos en los Estados Unidos no es odio; lo que necesitamos en los Estados Unidos no es violencia o anarquía, sino el amor, la sabiduría, y la compasión unos con otros, y un sentimiento de justicia hacia aquellos que aun sufren dentro de nuestra nación, ya sean blancos o negros.

Así que les pido que esta noche vuelvan a casa, para orar por la familia de Martin Luther King, pero aun más importante, para orar por nuestro propio país, al cual todos amamos; una oración por la comprensión y la compasión de la cual hablaba.

Podemos hacerlo bien en este país. Tendremos tiempos difíciles. Hemos tenido tiempos difíciles en el pasado. Y tendremos tiempos difíciles en el futuro. Esto no es el fin de la violencia; no es el fin de la anarquía. Y esto no es el fin del desorden.

Pero la vasta mayoría de las personas blancas y la vasta mayoría de las personas negras de este país quieren vivir juntos, quieren mejorar la calidad de nuestras vidas, y quieren justicia para todos los seres humanos que abriga nuestra tierra.

Dediquémonos a lo que los griegos escribieron hace tantos años: A dominar el salvajismo del hombre y hacer apacible la vida de este mundo. Hagamos eso y oremos por nuestro país y por nuestro pueblo.

Muchas Gracias.

Champollion i els jeroglífics egipcis

Avui han passat uns documentals al canal 33 sobre l'antic Egipte, dos dels quals els han dedicat a la primera persona que va saber llegir i interpretar els jeroglífics: Jean François Champollion (1790-1832), un home que va consagrar la seva vida a aprendre llengües, de petit: llatí, hebreu i àrab; i de gran, sobretot el copte i l'etíop. Ell creia que en les llengües del món trobaria la veritat de l'existència. Amb moltes ganes d'aprendre viatjà a París on estudià amb un altre gran lingüista, a qui amb els anys va superar en els seus estudis. Va ser llavors que va començar a interessar-se pels jeroglífics egipcis, quan ningú no els sabia interpretar. Una mica de casualitat li van fer arribar una còpia de les inscripcions de la pedra rosseta, trobada a Egipte, molt temps enrere pels soldats de Napoleó, quan aquest país estava ocupat per França (1799). Va ser llavors, quan estudiant-la i veient les grans dificultats que tenia, va creure que l'origen dels jeroglífics era la llengua copta.
Va ser nomenat pel rei, tot i ser republicà, com a conservador del Museu Louvre, després d'aconseguir unes peces úniques de l'Antic Egipte per al monarca, i seguidament el va convèncer perquè li subvencionés un viatge a Egipte per poder descobrir aquells misteriosos jeroglífics. S'hi va estar dos anys, on va poder descobrir, gràcies a la interpretació dels jeroglífics la vida i la mort dels antics egipcis. Anys més tard, i gràcies a les interpretacions dels jeroglífics que havia descobert Champollion, hi hauria els grans descobriments de les tombes dels antics faraons.

Se n'adonà que molts dels signes utilitzats en els jeroglífics tenien una relació directa amb la natura de l'entorn.
Va fer un gran descobriment, i gràcies a ell, molts dels enigmes de l'antiguitat els va descobrir i avui s'han pogut estudiar i valorar encara més totes les aportacions que va fer Champollion a la lingüística, però també a la història.

4 de gener de 2012

Impuls de la lectura:100% lectors (Nota de premsa)


Avui el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; el director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, Fèlix Riera, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, han presentat el programa Impuls de la lectura: 100% lectors, el Pla Nacional de Lectura (2012-2016).

El Pla té l’objectiu de vertebrar els esforços dels diferents sectors i àmbits de la societat catalana orientant-los cap a l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans per tal d’incrementar l’accés al coneixement i el capital cultural i humà del país.

El Pla fixa objectius concrets, consensuats entre el sector públic i el privat, per tal de poder-ne avaluar el grau de compliment. L’objectiu principal que es planteja el pla és incrementar el percentatge de població lectora, des de l’actual 61,9% al 71% (mitjana europea).

En al seva intervenció a la presentació del Pla, el conseller Mascarell ha ressaltat el compromís del Departament de Cultura amb aquest Pla: “Aquest equip va tenir clar que la lectura havia de ser un dels nostres objectius de cultura i un dels nostres objectius com a país. Varem tenir clar que calia desplegar una iniciativa sòlida, ben feta, que tingués cura i memòria de tot el que s’havia fet”. El conseller ha afegit que “s’han fet altres plans de lectura, esdeveniments importants, però ens semblava que calia tornar a posar l’accent en la lectura i en el llibre pel que significa per a la cultura catalana i per a la societat catalana”.

Pel que fa a la transversalitat i el caràcter nacional del Pla, el conseller ha explicat que “fa deu mesos ens hi vam posar en el sentit de dir: hem de fer una cosa raonablement ben feta i ho hem de fer com una iniciativa compartida amb ensenyament. I ho hem de fer com un objectiu del conjunt del Govern i del país”.

Per la seva banda, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha destacat que “l’aprenentatge de la lectura és segurament la gesta intel·lectual més important que fa un nen o una nena. És una gesta per a la qual cal un acompanyament molt proper i molt sistematitzat. I diferents metodologies ens han allunyat d’aquesta sistematització i d’aquest acompanyament. Nosaltres treballem per deixar clar que fins als vuit anys la lectura és un aprenentatge que ha de ser sòlid i de plenes garanties, sobre el qual hem d’evitar invents metodològics que ens puguin distorsionar”.

Finalment, el director de l’ICIC ha remarcat en la seva intervenció que en l’àmbit de la lectura “hem de portar el nostre país a la mitjana europea. Hem de portar el nostre país a un entorn europeu en l’àmbit de la lectura. Però no només en termes de consum, sinó també de qualitat de la lectura. No només en termes de dinàmiques editorials, sinó també d’aproximacions a dinàmiques socials i culturals que enforteixen el nostre edifici cultural”.

Eixos d’actuació
El Pla té 10 eixos d’actuació:
  1. L’augment del prestigi de la lectura
  2. L’augment de la presència del llibre en tots els seus formats i situacions
  3. L’Impuls de la lectura en l’àmbit educatiu
  4. L’enfortiment del sector editorial
  5. L’increment de la lectura a les biblioteques
  6. L’enfortiment del sector llibreter
  7. La major visibilitat de la figura de l’autor
  8. Una més gran implicació dels mitjans de comunicació en l’activitat lectora
  9. La utilització de les xarxes socials com a eina a favor de la lectura
  10. Foment de la participació ciutadana en l’àmbit lector

El dossier presentat el podeu mirar des d'aquí

Gardner i les intel·ligències múltiples

Navegant per la xarxa, buscant com preparar material per a un alumne que tinc a l'aula amb una gran capacitat però totalment out a les classes, he trobat un article i uns vídeos del mateix Howard Gardner amb Eduard Punset. Howard Gardner és la primera persona que va parlar sobre la intel·ligència com una capacitat, una capacitat per resoldre problemes i crear productes nous. També va ser el primer a dir que no solament tenim una única intel·ligència sinó que en tenim vuit (lingüística, logicomatemàtica, musical, visual-espaial, corporal-kinèsica, naturalista, intrapersonal i interpersonal).
Cada intel·ligència és independent de la resta, però per afrontar diferents problemes en poden intervenir algunes d'elles. el desenvolupament d'aquestes intel·ligències és diferent a cada persona, i un dels reptes educatius que tenim els educadors és potenciar-les.

Gardner creu que hem de personalitzar l'educació, i avui més que mai. En un món connectat, dins de la societat del coneixement, avui és possible personalitzar l'educació: els alumnes són diferents perquè tenen diferents intel·ligències. Si cada nen és diferent, el sistema educatiu s'ha d'adequar a la naturalesa de cadascú:
 « ... ahora no tenemos que enseñar todo igual a todo el mundo: hay muchas formas de aprender y enseñar»,

Aquest psicòleg americà, de la Universitat de Harvard, lidera un projecte anomenat Good Work Project (Projecte del Treball ben fet). Aquest projecte reflexiona sobre com aconseguir treballadors amb un comportament responsable i vol ser un lloc de trobada com formar persones que projecten les seves capacitats.

Segons Gardner, una de les claus per ensenyar a desenvolupar la intel·ligència de les emocions és amb models humans. En l'article explica que els nens i les nenes mai no escolten el que dius, però sí que es fixen en el que fem; i que el que es parla a la taula a l'hora de sopar no s'oblida mai.
http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/10/19/valores-inteligencias/1144708.html

COM VA LA VIDA?

Ahir a la nit van repetir el primer programa Com va la vida? que  va emetre TV3 el 8 de novembre. Eduard Punset i Andreu Buenafuente, dos grans comunicadors,  van parlar de com afrontar aquests temps de crisi, amb un diàleg distès, i de vegades amb tocs d'humor



El dia 15 de novembre van continuar l'entrevista:

3 de gener de 2012

50 anys de Breakfast at Tiffany's


Enguany es compleixen 50 anys de la pel·lícula Breakfast at Tiffany's. La pel·lícula, protagonitzada per Audrey Hepburn i George Peppard, està basa en un llibre que porta el mateix títol de Truman Capote. Tracta de la vida d'una jove excèntrica, la Holly, que viu a Nova York, aspirant a actriu, amb pocs diners, esbojarrada i desorientada, que juga amb els homes a qui  treu els diners que vol; i la d'un home escriptor sense massa èxit, mantingut per la seva amant, una dona gran. Ambdós viuen en el mateix edifici i iniciaran una amistat i una complicitat entre els dos, que els portarà a alguna cosa més. 
S'han explicat moltes anècdotes de la pel·lícula: en principi Capote, volia que l'actriu principal fos Marilyn Monroe, la Kim Novak també va voler fer el paper; i quant a l'actor principal, el paper va ser rebutjat per Steve McQueen i Paul Newman. La cançó Moon river, Mancini la va crear especialment per a ella. Una altra anècdota que s'explica és que el rodatge a la joieria Tiffany's va ser en diumenge al matí, aprofitant que era un dia festiu, i van tallar el carrer de la Cinquena Avinguda per poder fer el rodatge. I que a l'Audrey Hepburn no li agradaven els croissants, amb tot se'ls va haver de menjar davant l'aparador de la famosa joieria... i d'anècdotes d'aquest tipus n'hi ha moltíssimes més.
Algunes de les frases més conegudes de la pel·lícula:

"Los días rojos son terribles y en esos momentos lo único que me viene bien es ir a Tiffany's, porque nada malo me ocurre allí."

"¿Le importa si me acuesto un ratito con usted?, Somos amigos, eso es todo."

"Somos un par de seres que no se pertenecen, un par de infelices sin nombre, porque soy como este gato, no pertenecemos a nadie. Nadie nos pertenece, ni siquiera el uno al otro."

La pel·lícula acaba ben diferent del llibre: al film l'amic fa adonar la Holly que és important tenir algú al costat, estimar i ser estimat; en canvi a la novel·la, Holly acaba fugint.
Amb tot, un llibre magnífic i una pel·lícula genial.

Gairebé al final del llibre:

"-... vull saber què penseu fer.
La Holly es fregà el nas i clavà la mirada al sostre.
-Avui som dimecres, oi? Bé, suposem que dormo fins dissabte, que faig una bona becaina. Dissabte al matí m'arribaré al banc. Després passaré per l'apartament a recollir la bata i quatre cosetes més. I, després, cap a Idlewid, on com sabeu molt bé, tinc un magnífic seient reservat en un magnífic avió. I com que sou tan bon amic meu, us permetré de venir a dir-me adéu a l'aeroport i tot. Però, ¿voleu deixar de remenar el cap així, si us plau?
-Holly. Holly. No ho podeu fer, això. 
-Et pourqoi pas? No us penseu que em proposi córrer darrera en José. En el meu cens, en José ja figura com un habitant dels Llimbs. Però, ¿per què hauria de deixar perdre un bitllet com aquest? Pagat i tot! A més, no he estat mai al Brasil. (pp.216-217)