28 d’agost de 2012

Un record per a Josep Maria Pujol

 
Josep Maria Pujol va ser un professor excepcional que vam tenir totes les persones que vam estudiar filologia catalana a la universitat de Barcelona (delegació Tarragona) i després URV. Josep Maria Pujol era un savi de la literatura medieval - dels pocs que queden avui en dia- i de l'etnopoètica. El vam tenir a segon quan ens impartia Literatura romànica, aquell any ens introduí les millors obres medievals de la literatura europea. Recordo amb entusiasme i plaer quan ens parlà per primera vegada de Tristany i Isolda, una de les meves històries preferides, analitzant els seus personatges, fent lectures genials de diferents episodis... però sobretot era aquell entusiasme i aquell apassionament que ens transmetia i que et contagiava i et deixaves convèncer amb les seves paraules.
A quart el vam tenir a literatura medieval. També recordo que va ser una assignatura que m'apassionà: treballàrem durant tot el curs la crònica de Jaume I, El llibre dels feits, de la qual havia fet la seva tesi doctoral. Ens repartí una fotocòpia de l'original d'un capítol a cada un de nosaltres, l'havíem de traduir, comentar-la i fer-ne un estudi. El meu capítol va ser apassionant: em tocà traduir l'episodi de quan Jaume I es justifica davant del lector del per què "va protegir" la filla dels comtes d'Urgell, l'Aurembiaix. L'Aurembiaix s'havia quedat òrfena de pares a l'edat de 13 anys, i el rei, com a senyor i protector de tots els seus súbdits l'havia "acollit". La interpretació real, però, és que Jaume I l'havia fet la seva amistançada, una de les moltes dones a qui va estimar el rei català.
I a 5è ens va donar Etnopoètica, també una assignatura en la qual ens incità a recuperar el patrimoni literari oral català. Vaig gaudir tant amb aquesta assignatura: gravacions a padrines i padrins d'històries, contes, cançons... que després  transcrivíem i classificàvem.
Però a banda de la literatura, que segurament era el que més li agradava també va treballar diferents aspectes de la llengua amb Joan Solà, un altre dels savis que no fa gaire també ens va deixar.

Al cap del temps vam tenir l'oportunitat de convidar-lo per presentar un dossier didàctic que havíem preparat amb una companya, també alumna d'ell, per al Departament d'Ensenyament (SEDEC), sobre El romanç de Tristany i Isolda. Vam poder compartir un cafè i una altra de les seves magistrals classes.

Josep Maria Pujol va morir diumenge passat, solament tenia 65 anys. El meu petit homenatge a una de les persones que em va transmetre l'amor per la literatura, l'entusiame per l'Edat Mitjana i per l'etnopoètica.

El punt se n'ha fet ressò de la seva mort. Magí Sunyer, professor de la URV i company seu:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/571374-josep-maria-pujol-sanmartin.html

I Jordi Llavina: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571285-mor-el-savi-josep-m-pujol.html?dema=1

I encara: http://www.nuvol.com/noticies/josep-maria-pujol-mestre-de-lletra/

"-Bell amic dolç -diu Tristany-, jo estic en una terra estrangera, on no tinc parent ni amic, llevat de vós sol; vós sol, en aquesta contrada, m'heu donat goig i consolació. Perdo la vida, voldria reveure Isolda la Blonda. Però ¿com, per quina astúcia fer-li conèixer la meva necessitat?Ah!, si jo sabia un missatger que volgués anar cap a ella, ella vindria, m'estima tant! Kaherdí, bell companyó, per la nostra amistat, per la noblesa del vostre cor, per la vostra companyonia, jo us en requereixo: tempteu per mi aquesta aventura, i, si us emporteu el meu missatge, jo esdevindré el vostre home ligi i us estimaré per sobre de tots els homes." (pàg. 106) La mort de Tristany

El romanç de Tristany i Isolda , Quaderns Crema, 1981

17 d’agost de 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Gente bien

Un altre dels actes més importants que ha tingut aquesta Festa Major de Flix ha estat l'actuació del grup Flexus Teatre de Flix, que enguany compleix 20 anys des de la seva creació. I van voler celebrar el seu 20è aniversari amb la representació de la primera obra que van interpretar: Gente bien, un sainet de Santiago Rusiñol, escrit l'any 1917 que reflecteix la societat burgesa catalana de principis del segle XX amb to humorístic i crític a la vegada. Una obra plena d'alegria que els actors i actrius van defensar molt bé. Destacar que alguns dels actors havien representat amb uns altres papers aquesta obra ja fa dos dècades. A la representació del dia 15 d'agost es van poder veure cares noves, uns i unes joves entusiastes del teatre que van demostrar una gran implicació en tot moment durant la representació.

FELICITATS FLEXUS TEATRE I PER MOLTS ANYS MÉS!

(La foto és d'Eva Cervelló)

Lo gitano blanc

Ahir a la nit, dins dels actes de la Festa Major de Flix, vam tenir l'oportunitat de veure l'actuació de lo Gitano Blanc, un grup musical flixanco de rumbes. Lo Gitano Blanc va fer la seva primera actuació a Flix el dia 30 del desembre passat, i en aquella ocasió es van estrenar amb nadales tradicionals a ritme de rumba. La seva segona actuació va ser a la celebració del 30 aniversari de Ràdio flix el dia 27 d'abril. Una tercera actuació va ser fora vila, el dia 10 d'agost, concretament al Camp de Mart de Tarragona.
Ahir van omplir la plaça l'església, no sé si hi havia hagut mai tanta gent asseguda en cadires, a terra, als bancs, dreta... I és que Lo Gitano blanc es fa escoltar, la marxa que porten, el seu sentit de l'humor i sobretot la bona música que toquen. I no podia ser d'una altra manera perquè el grup compta amb els germans Marcel i Genís Bagés, músics professionals, Xavier Blanch, un bon percussionista, el trompeta Pol Homedes, el baix Pep colls i la veu inimitable d'Andreu Peral. I per arrodonir, Andreu Carranza, creador de les lletres de les cançons que interpreten i conductor del concert, protagonista dels acudits i actor responsable d'animar el públic i fer que la rialla sigui constant durant tot l'espectacle.

Algunes de les melodies van ser versions d'altres cançons populars com la coneguda caramella Ous, pollastres, conill, gallines, o l'havanera Manuela de qui va ser director de l'Orfeó de Flix, ja traspassat, el sr. J. B. Sabaté. D'altres eren cançons originals d'ells com La rumba del Remei, L'oli d'Ascó, entre moltes altres.
Esperem tornar-los a escoltar molts cops. FELICITATS GITANO BLANC!