24 de desembre de 2012

Les figures del nostre pessebre també s'han manifestat contra les retallades

Bon Nadal!

17 de desembre de 2012

Cinema Paradiso, una música que convida a somiar...

Motivar els adolescents

La revista Graó aquest mes va dedicada a la motivació de l'adolescent. Un dels articles està signat pel Joan Vaello Orts, professor i orientador a secundària i professor de la UNED. És autor, entre altres, dels llibres Cómo dar clase a los que no quieren i El professor emocionalment competent.
Vaells escriu:

La motivació és una qüestió de competència de motius. El problema, doncs, no és de dèficit de motivació, sinó de manca d’atractiu de l’oferta educativa, davant de l’excés de motivació dispersa. Cal que la motivació s’orienti a aconseguir la seva activació en dues direccions: interès per fer allò que els agrada i voluntat per fer allò que no els agrada.
Per abordar la manca de motivació pels estudis en l’adolescència, el primer que cal fer és entendre que no hi ha adolescents o preadolescents desmotivats. Els adolescents estan hipermotivats… per tot allò que els interessa i els serveix per aconseguir les finalitats que persegueixen, segons la seva escala de valors. La motivació és una qüestió de competència de motius. El problema, doncs, no és de dèficit de motivació, sinó de manca d’atractiu de l’oferta educativa, davant de l’excés de motivació dispersa.
 
És possible…?
La pregunta, doncs, és la següent: com aconseguir que els adolescents, immersos dia i nit en una voràgine de cants de sirena distractors i activitats disperses que xuclen el seu temps i la seva ment, dediquin la seva atenció, el seu interès i el seu esforç a l’estudi?
Una possibilitat temptadora, però estèril i exculpatòria, és afirmar que el jovent d’avui dia s’ha tornat irresponsable, immadur i acomodat; que el problema ens és aliè, i que les causes i les solucions es troben lluny del nostre abast. Aquesta postura ens instal·la en la passivitat, el desencantament i la lamentació contínua.
 
El secret de l’educació consisteix més a contagiar ganes que a transmetre coneixements. Si els contagies ganes, poden cercar coneixements; però si només els transmets coneixements, no poden cercar ganes
 
Una altra possibilitat, més reconfortant i proactiva, consisteix a preguntar-nos què podem fer per millorar els índexs d’implicació en l’estudi. Certament, hi podem fer molt. El secret de l’educació, especialment en nivells obligatoris com ara l’educació secundària, consisteix més a contagiar ganes que a transmetre coneixements. Si els contagies ganes, poden cercar coneixements; però si només els transmets coneixements, no poden cercar ganes.
 
Tres competències, dues dianes, un objectiu
 
Intenció, atenció, contenció. Hi ha tres competències que tenen un pes notable en la motivació escolar: intenció (actitud d’intentar-ho), atenció (capacitat de focalitzar els nostres recursos en una concentració sostinguda i activa, a classe i a casa), i contenció (capacitat de renúncia a elements de distracció). Totes tres es poden entrenar; si no s’entrenen, s’atrofien, i una successió de classes amb l’alumnat disponible durant hores és una oportunitat excel·lent per a fer-ho. Les classes, doncs, haurien de ser (i la majoria ho són) plataformes d’enfortiment d’aquestes tres competències relacionades amb l’activació vers l’estudi, tenint en compte que els esforços del professorat en aquest sentit no haurien de ser aïllats, successius i dispersos, sinó confluents, influents i persistents, per tal d’aconseguir contrarestar la força de la resta d’estímuls i influències.
Interès i voluntat. Cal que la motivació s’orienti a aconseguir la seva activació en dues direccions: interès per fer allò que els agrada i voluntat per fer allò que no els agrada. Les dianes preferents del professorat haurien de ser despertar l’interès (tot seleccionant continguts interessants i podant continguts superflus perquè tinguin cabuda els temes que els engresquin) i enfortir la voluntat (mitjançant l’entrenament constant a base de reptes i d’hàbits cada cop més autònoms, i la preparació en superació d’obstacles i adversitats).
 tots dos a Graó.

Aquest article pertany al núm. 1 de Dotze18, gener 2013.