25 d’abril de 2016

Shostakovitx



Moviment II Andante del concert núm. 2 per a piano de Shostakovitx. Un plaer per als sentits

20 d’abril de 2016

Hiroshi Sugimoto. Black Box











Hiroshi Sugimoto exposa aquests dies a la Casa Garriga Nogués cinc projectes de diferents i variades temàtiques:

Seascapes són unes fotografies de paisatges marins de mars de tot el món; imatges preses en diferents hores del dia, dóna la sensació que és lel mateix mar, la mateixa imatge amb diferents llums. La imatge és la línia recta de l'horitzó que uneix dos elements primaris: l'aire i l'aigua. L'efecte és impressionant.

Portraits són retrats que fa el fotògraf a figures de cera de personatges de la història com Enric VIII i totes les seves dones, Joan Pau II, Lenin, i també personatges encara vius com Fidel Castro o l'emperador del Japó. Queden uns retrats que semblen reals totalment. Les fotografies estan fetes al seu estudi amb fons negre i les figures de cera davant. La tècnica que utilitza és la càmera analògica, amb una exposició de 20m. Uns retrats perfectes.

Theaters no m'ha semblat tan interessant. L'autor de les imatges fotografia amb l'obturador molt obert i durant tot el temps que dura la pel·lícula. el resultat és un focus de llum blanca. L'explicació que ell fa és molt interessant perquè parla que la imatge agafa tot allò que surt durant les dos hores que pot durar un film, però el resultat, per a mi, no és molt interessant. No n'entenc de tota manera. Estèticament, em resulta més interessant el marc i l'escenari del cine que la pantalla impregnada de llum blanca.
Hi ha una altra sèrie, lligada amb Theaters, que són autocines, i el que fa és molt semblant: aparca el cotxe en un cine a l'aire lliure, i prepara la càmera, amb l'obturador molt obert i dispara la càmera amb el mateix temps que dura la pel·lícula. el resultat és molt semblant a Theaters, però el més interessant és que la imatge fotogràfica agafa els fenòmens naturals de l'espai. 

 Dioramas és el resultat d'unes imatges preses a un museu de Nova York, ciutat on viu el fotògraf, i el que fa és fotografiar uns diorames d'animalons dissecats, donant uns resultats molt semblants als retrats que anteriorment comentava.

 Lightning Fields és un camp de llamps. Aquesta sèrie és la que tenia més ganes de veure perquè havia llegit que Hiroshi Sugimoto fotografia llamps sense càmera fotogràfica. I com es pot fer això? Doncs ell mateix explica que provoca unes descàrregues elèctriques directament en uns negatius. Els resultats espectaculars.

En general, m'ha semblat una bona exposició, potser poc ambiciosa, o potser és que esperava més. No sé si és massa bona explicació, però almenys és una manera de recordar de manera resumida l'exposició

9 d’abril de 2016

Màrius Torres i Bach

"Sentirem passos teus en la nit clara
quan de Bach un preludi lent comenci.
[...]
Molt lluny d’aquí, beurem aigües secretes
amb un deix fi d’amor –gorg dels poetes
on Mahalta et durà ramells de llum."
.

(Francesc Culleré, Màrius Torres més enllà del demà)