Bausen

S'ha acabat la Festa Major

Capvespre al meandre

Coral Geriona

Ahir vam poder escoltar Geriona, un grup coral de gent molt jove de Girona que es van donar a conèixer al programa televisiu de TV3 Oh Happy day. No van ser els guanyadors del concurs però van quedar finalistes. El concert va durar sobre una hora i ens van oferir una gran varietat de cançons: des de Beyoncé, passant per Lluís Llach, Aretha Franklin i d'altres cantants del moment. Unes veus magnífiques!

Flors de jardí

Vincent Van Gogh. Starry Starry Night amb Don Mclean

En ti estás todo, mar...

En ti estás todo, mar, y sin embargo,
¡qué sin ti estás, qué solo,
qué lejos, siempre, de ti mismo!
Abierto en mil heridas, cada instante,
cual mi frente,
tus olas van, como mis pensamientos,
y vienen, van y vienen,
besándose, apartándose,
con un eterno conocerse,
mar, y desconocerse.
Eres tú, y no lo sabes,
tu corazón te late y no lo sientes...
¡Qué plenitud de soledad, mar solo! 

(Juan Ramon Jiménez)

"Sabiéndose mortal por su propia voluntad, sólo le entristece la idea de perder el sentirse viva, de que se apaguen las hogueras de su cuerpo y se hielen sus ríos interiores. Se resiste a creer que Ahram sea capaz de alejarla para siempre, con la muerte o la venta; le hace daño pensarlo pues significaría que ella no supo darle todo lo que él le ha dado a ella. ¿Tan poco valdrían para Ahram los años en que se han amado, el amor que aún ella siente, más vivo en este dolor que nunca?"

El mar

"...la vida no se cansa de reflotarnos, viene otra ola y nos levanta, es misericordiosa, las penas dan realce a las delicias, éstas no lo serían sin aquéllas, [...] ¡qué hermosísima la mar, qué poderosa!, siempre agitada y siempre inalterable, ni se seca ni mengua ni se cambia, distinta de la tierra..."
(José Luis Sampedro)

    "Fundirse en el mar, liberarse y, simplemente existir." J.L. Sampedro

M'agrada la fotografia macro

 

 

Madrid tal com el veig

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Vilatobà, un gran descobriment

Aquests dies a Madrid vam tenir l'oportunitat de veure l'exposició del català Joan Vilatobà al museu del Romanticisme, un fotògraf de principis de segle XX, que després de viatjar per Europa i aprendre tècniques noves de fotografía, com el bromoli, la goma bicromatada i el carbó transportat, va tornar al seu Sabadell natal i es va dedicar a la fotografía de manera professional. No cal dir que per guanyar-se la vida es va haver de dedicar a fer retrats de casaments, batejos o comunions, fins i tot va fer un retrat a Alfons XIII, però el seu era la fotografía artística, molt relacionada amb la pintura d'aquell moment.

A partir de l'any 30, però, va abandonar del tot la fotografía i es va dedicar a la docència.

Em van impressionar les seves fotografies, sobretot els retrats que fa a homes i sobretot dones. Transmeten mil emocions, influenciat per la pintura de l'època. A part també va fer fotografía de paisatge, al·legories i nus. I amb les noves tècniques apreses, algunes de les seves fotografíes semblen pintats a carbó.

En aquesta pàgina que enllaço de TV3 hi podreu trobar una galeria de fotografíes
Una de les fotografíes que em va agradar més és aquesta que adjunto: En quin punt del cel et trobaré

Passejant pel meandre amb l'objectiu macro

Orquídies a la Mussara