31 de gener del 2017
26 de gener del 2017
22 de gener del 2017
Llegint Visió de l'Ebre Català
Calia
avançar, a força de pit – més que no de braços – per l’estret camí de sirga,
obert, de vegades, en un relleix de roca, o en un pendís de timba o en
l’espadat d’un congost... Veure’ls sirgar pel Pas de l’Ase o pel de Barrufemes,
feia estremir. L’extrem de la sègula se l’entrecreuaven als muscles protegits
per uns coixinets anomenats pròpiament “muscleres”. No podien recular ni que
haguessin de fer els fetges. Recular equivalia a perdre el llagut i la càrrega,
la qual cosa era inconcebible. Eren gent de sac i corda, de faixa, ganiveta i
caliquenyo, llops de riu, de gorra esfutrassada i llengua de dimoni.
Ja no queden llaguts. Els que resten, o bé fan de
suport als empostissats de les tres o quatre barcasses encara en servei, o bé
es desfan lentament al sol i a la serena en algun recer sorralós. Ja no resten
tampoc patrons de riu. A la
Ribera només un, potser: Amadeu de Toi, de Miravet, que ja és
vell i encara passeja turistes amb un llagutet al qual hi ha posat un motor...
Quan recorda els temps de la seva jovenesa, els ulls se li entelen. Quan va
dient els noms de les peces, de les fustes, dels atuells, de les cordes d’un
llagut, és com si recités el poema més bell del món.
Artur Bladé Desumvila, Visió de l’Ebre Català,
Centre d’Estudis de la
Ribera d’Ebre, 1983
10 de gener del 2017
Els teus fills no són els teus fills Khalil Gibran
Els teus fills no són els teus fills
són fills i filles de la vida
desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a través de tu
i malgrat que estiguin en tu
no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor,
però no els teus pensaments, perquè,
ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè elles,
viuen a la casa del demà,
que no pots visitar
ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te a ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni s’atura en l’ahir.
Tu ets l’arc del qual, els teus fills
Deixa que la inclinació
a la teva mà d’arquer
sigui per la felicitat.
Kahlil Gibran
L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix (Saint-Exupéry)
L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix (Saint-Exupéry)
8 de gener del 2017
petit homenatge a Jaime Gil de Biedma
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde—como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
—envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Recitat pel mateix Jaime Gil de Biedma
5 de gener del 2017
2 de gener del 2017
26 de desembre del 2016
24 de desembre del 2016
16 de desembre del 2016
Si pudieses liberarte,
por una vez de ti mismo,
el secreto de los secretos
se abriría a ti.
El rostro de lo desconocido,
oculto más allá del universo,
aparecería en el
espejo de la percepción.
por una vez de ti mismo,
el secreto de los secretos
se abriría a ti.
El rostro de lo desconocido,
oculto más allá del universo,
aparecería en el
espejo de la percepción.
Rumi
El corazón del hombre es un instrumento musical, contiene una música grandiosa.
Dormida,pero está allí, esperando el momento apropiado para ser interpretada,
expresada, cantada, danzada. Y es a través del amor que el momento llega.
Rumi
El corazón del hombre es un instrumento musical, contiene una música grandiosa.
Dormida,pero está allí, esperando el momento apropiado para ser interpretada,
expresada, cantada, danzada. Y es a través del amor que el momento llega.
Rumi
14 de desembre del 2016
La vida perenne
Sea Ulises tu guía
al viajar por tu vida, compañero.
Tapona tus oídos contra toda sirena,
átate al duro mástil de tu barca.
Y, obediente a tu brújula secreta,
pon rumbo a la aventura irrenunciable:
el viaje hacia ti mismo.
José Luis sampedro
13 de desembre del 2016
7 de desembre del 2016
La caseta de nines es vesteix de Nadal
No surrender
6 de desembre del 2016
Obrint la porta a l'hivern
Etiquetes de comentaris:
blanc i negre,
color,
fotografia
3 de desembre del 2016
Jacqueline's tears... Offenbach
29 de novembre del 2016
27 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















































