Bons moments. Àngels

7 de setembre del 2016

La Toscana

... el paisatge de la Toscana em sembla el més bell del món. En primer lloc, perquè és la millor expressió que he vist mai del seu gènere. I en segon lloc perquè aquest gènere, el del paisatge toscà, em sembla el més excels de tots, el més admirable. La Toscana és el gran exemple universal del paisatge humanitzat. I això és a mig camí de la virginitat natural i de l'artificiositat absoluta. És paisatge, és naturalesa, però s'hi noten les ditades de la gent, i de molta gent, i durant molt de temps.

No és un invent de l'home, no és una creació de l'home, no és una creació de l'home damunt del buit, però transparenta l'home. La Toscana no és ni selva ni jardí. No és evidentment un paratge incògnit, un paradís desert dels que agraden de descobrir [...] És un paisatge de bosquets i de bladars, d'ondulacions suaus del terreny, on sempre tens l sensació que sota qualsevol promontori del terreny pot haver-hi les restes d'una antiga ciutat d'una civilització feliç.

Vicenç Villatoro, pròleg del llibre Toscana Florència de Sergio Romano

18 d’agost del 2016

17 d’agost del 2016

Motius per llegir

“La verdadera vida, la vida por fin descubierta y aclarada, la única vida, por consiguiente, plenamente vivida, es la literatura: una vida que en cierto sentido vive a cada instante en todos los hombres tanto como en el artista, pero no la ven, porque no intentan aclararla”.

(Marcel Proust)