23 de setembre del 2012

LA PETJADA DEL TEMPLE A LA RIBERA D'EBRE. IV JORNADA CARMEL BIARNÉS

El proper cap de setmana se celebrarà la IV Jornada Carmel Biarnés a la població veïna d'Ascó. enguany els actes comencen el divendres, dia 28: a les 16h baixada amb el Roiget pel riu Ebre; a les 20h inauguració de l'exposició sobre els templers, cedida per l'arxiu de Tortosa, i a la nit cinefòrum a la plaça amb la pel·lícula el Codi da Vinci. Comentarà la pel·lícula el professor de la Universitat d'Elx Jordi Ferrús.
Dissabte elsactes començaran a les 17.00 a la plaça del Riu de Baix es llegiran uns textos de Carmel Biarnés i el grup musical de l'Escola de Música de Flix cantaran unes cançons medievals, entre elles del llibre vermell de Montserrat.
Seguidament, ens traslladarem a la sala de l'ajuntament on començarà pròpiament la jornada amb la intervenció de l'historiador Sans Travé que ens parlarà sobre La fi del temple 700 anys després.
Després es presentarà la reedició del llibre de Carmel Biarnés, El meu riu, l'Ebre, i anirà a càrrec de Sam Abrams.
Es lliurarà el IV Premi Carmel Biarnés de Periodisme en diferents categories i s'emetrà el documental La petjada del Temple a la comanda d'Ascó, elaborat per Vídeo Ascó Televisió.

11 de setembre del 2012

BONA DIADA!

(Fotografia de Fina Masip)

III Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre.


El proper dia 15 de setembre tindrà lloc a Rasquera, a la Plaça l'església, la III Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre. Els actes començaran a 2/4 de 6 de la tarda i el programa serà el següent:

17.30 h: Inauguració per part de les autoritats i d'Artur Gaya, membre de Quico el Cèlio, el Noi i el Mutd e Ferreries.
18.00 h: Taller de jotes.
19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
 
A més a més, enguany hi ha la novetat d'un concurs fotogràfic amb noves tecnologies. Amb l'instagram es pretén que tothom qui vulgui faci fotografies amb el seu mòbil i les pengi amb l'etiqueta #jotaribera. el mateix dia es donarà premi a la fotografia guanyadora.
 
US HI ESPEREM!
 
 
 




28 d’agost del 2012

Un record per a Josep Maria Pujol

 
Josep Maria Pujol va ser un professor excepcional que vam tenir totes les persones que vam estudiar filologia catalana a la universitat de Barcelona (delegació Tarragona) i després URV. Josep Maria Pujol era un savi de la literatura medieval - dels pocs que queden avui en dia- i de l'etnopoètica. El vam tenir a segon quan ens impartia Literatura romànica, aquell any ens introduí les millors obres medievals de la literatura europea. Recordo amb entusiasme i plaer quan ens parlà per primera vegada de Tristany i Isolda, una de les meves històries preferides, analitzant els seus personatges, fent lectures genials de diferents episodis... però sobretot era aquell entusiasme i aquell apassionament que ens transmetia i que et contagiava i et deixaves convèncer amb les seves paraules.
A quart el vam tenir a literatura medieval. També recordo que va ser una assignatura que m'apassionà: treballàrem durant tot el curs la crònica de Jaume I, El llibre dels feits, de la qual havia fet la seva tesi doctoral. Ens repartí una fotocòpia de l'original d'un capítol a cada un de nosaltres, l'havíem de traduir, comentar-la i fer-ne un estudi. El meu capítol va ser apassionant: em tocà traduir l'episodi de quan Jaume I es justifica davant del lector del per què "va protegir" la filla dels comtes d'Urgell, l'Aurembiaix. L'Aurembiaix s'havia quedat òrfena de pares a l'edat de 13 anys, i el rei, com a senyor i protector de tots els seus súbdits l'havia "acollit". La interpretació real, però, és que Jaume I l'havia fet la seva amistançada, una de les moltes dones a qui va estimar el rei català.
I a 5è ens va donar Etnopoètica, també una assignatura en la qual ens incità a recuperar el patrimoni literari oral català. Vaig gaudir tant amb aquesta assignatura: gravacions a padrines i padrins d'històries, contes, cançons... que després  transcrivíem i classificàvem.
Però a banda de la literatura, que segurament era el que més li agradava també va treballar diferents aspectes de la llengua amb Joan Solà, un altre dels savis que no fa gaire també ens va deixar.

Al cap del temps vam tenir l'oportunitat de convidar-lo per presentar un dossier didàctic que havíem preparat amb una companya, també alumna d'ell, per al Departament d'Ensenyament (SEDEC), sobre El romanç de Tristany i Isolda. Vam poder compartir un cafè i una altra de les seves magistrals classes.

Josep Maria Pujol va morir diumenge passat, solament tenia 65 anys. El meu petit homenatge a una de les persones que em va transmetre l'amor per la literatura, l'entusiame per l'Edat Mitjana i per l'etnopoètica.

El punt se n'ha fet ressò de la seva mort. Magí Sunyer, professor de la URV i company seu:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/571374-josep-maria-pujol-sanmartin.html

I Jordi Llavina: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571285-mor-el-savi-josep-m-pujol.html?dema=1

I encara: http://www.nuvol.com/noticies/josep-maria-pujol-mestre-de-lletra/

"-Bell amic dolç -diu Tristany-, jo estic en una terra estrangera, on no tinc parent ni amic, llevat de vós sol; vós sol, en aquesta contrada, m'heu donat goig i consolació. Perdo la vida, voldria reveure Isolda la Blonda. Però ¿com, per quina astúcia fer-li conèixer la meva necessitat?Ah!, si jo sabia un missatger que volgués anar cap a ella, ella vindria, m'estima tant! Kaherdí, bell companyó, per la nostra amistat, per la noblesa del vostre cor, per la vostra companyonia, jo us en requereixo: tempteu per mi aquesta aventura, i, si us emporteu el meu missatge, jo esdevindré el vostre home ligi i us estimaré per sobre de tots els homes." (pàg. 106) La mort de Tristany

El romanç de Tristany i Isolda , Quaderns Crema, 1981

17 d’agost del 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Gente bien

Un altre dels actes més importants que ha tingut aquesta Festa Major de Flix ha estat l'actuació del grup Flexus Teatre de Flix, que enguany compleix 20 anys des de la seva creació. I van voler celebrar el seu 20è aniversari amb la representació de la primera obra que van interpretar: Gente bien, un sainet de Santiago Rusiñol, escrit l'any 1917 que reflecteix la societat burgesa catalana de principis del segle XX amb to humorístic i crític a la vegada. Una obra plena d'alegria que els actors i actrius van defensar molt bé. Destacar que alguns dels actors havien representat amb uns altres papers aquesta obra ja fa dos dècades. A la representació del dia 15 d'agost es van poder veure cares noves, uns i unes joves entusiastes del teatre que van demostrar una gran implicació en tot moment durant la representació.

FELICITATS FLEXUS TEATRE I PER MOLTS ANYS MÉS!

(La foto és d'Eva Cervelló)

Lo gitano blanc

Ahir a la nit, dins dels actes de la Festa Major de Flix, vam tenir l'oportunitat de veure l'actuació de lo Gitano Blanc, un grup musical flixanco de rumbes. Lo Gitano Blanc va fer la seva primera actuació a Flix el dia 30 del desembre passat, i en aquella ocasió es van estrenar amb nadales tradicionals a ritme de rumba. La seva segona actuació va ser a la celebració del 30 aniversari de Ràdio flix el dia 27 d'abril. Una tercera actuació va ser fora vila, el dia 10 d'agost, concretament al Camp de Mart de Tarragona.
Ahir van omplir la plaça l'església, no sé si hi havia hagut mai tanta gent asseguda en cadires, a terra, als bancs, dreta... I és que Lo Gitano blanc es fa escoltar, la marxa que porten, el seu sentit de l'humor i sobretot la bona música que toquen. I no podia ser d'una altra manera perquè el grup compta amb els germans Marcel i Genís Bagés, músics professionals, Xavier Blanch, un bon percussionista, el trompeta Pol Homedes, el baix Pep colls i la veu inimitable d'Andreu Peral. I per arrodonir, Andreu Carranza, creador de les lletres de les cançons que interpreten i conductor del concert, protagonista dels acudits i actor responsable d'animar el públic i fer que la rialla sigui constant durant tot l'espectacle.

Algunes de les melodies van ser versions d'altres cançons populars com la coneguda caramella Ous, pollastres, conill, gallines, o l'havanera Manuela de qui va ser director de l'Orfeó de Flix, ja traspassat, el sr. J. B. Sabaté. D'altres eren cançons originals d'ells com La rumba del Remei, L'oli d'Ascó, entre moltes altres.
Esperem tornar-los a escoltar molts cops. FELICITATS GITANO BLANC!


28 de juliol del 2012


Enguany se celebra el 700 aniversari de l'abolició de l'Orde del Temple. Per això des de diferents indrets de Catalunya es preparen diferents actes per commemorar l'efemèride.
La data clau va ser el dia 22 de març, data de l'abolició de l'orde. El Museu d'Història de Catalunya organitzà una conferència que va anar a càrrec de Sans Travé, historiador molt conegut a la nostra comarca i gran coneixedor del tema templer. A partir de llavors a les Terres de l'Ebre ja s'han començat diferents activitats en referència a l'Orde del Temple.
Aquest estiu, sobretot s'estan portant a terme diferents cinefòrums en diferents poblacions de la Ribera d'Ebre: Templario, el Codi da Vinci, entre d'altres.
el programa, però, és extens: diables a Riba-roja; Cinefòrum a Miravet, Ginestar, Ascó;Club de lectura a Flix; jornada Carmel Biarnés dedicada al Temple a Ascó...
Per si és del vostre interès, podeu consultar el programa elaborat per l'IRMU

20 de juny del 2012

Com donar classes a aquells que no volen...

Joan Vaello Orts, professor de la UNED de Benidorm, en una conferència magistral explica com ensenyar a les aules de Secundària  a aquelles persones que per temes de desmotivació o d'altres, no volen aprendre.

6 de juny del 2012

Ray Bradbury

Avui ha mort Ray Bradbury, un escriptor americà, conegut sobretot per dos obres obres literàries que va escriure als anys 50: Cròniques marcianes i Farenheit 451, dos llibres que van marcar molt la meva joventut, i que els vaig llegir repetidament sobretot els contes, que trobava impressionantment atractius. Aquests relats de ciència ficció Les cròniques marcianes expliquen l'arribada de l'home a Mart i la colonització del planeta per part dels humans, fet que provoca la caiguda de la civilització marciana i l'extinció dels marcians.


"Volia anar a Mart en el coet. Va baixar a la pista de llançament al matí, ben d'hora. A través de la xarxa de filferro, va cridar a tot d'homes uniformats que volia anar a Mart. Els va dir que era un honrat contribuent, que es deia Pritchard i que tenia dret a anar-hi. ¿Oi que era nat allà mateix, a Ohio? ¿Oi que era un bon ciutadà? Doncs, ¿per què no podia anar a Mart? Els va amenaçar amb els punys i els va dir que volia guillar de la Terra; tothom amb dos dits de front volia guillar de la Terra. Abans de dos anys esclataria una gran guerra atòmica i ell no volia pas ser-hi present. Ell i milers com ell, tothom qui tingués seny, se n'aniria a Mart. ¡Ja ho veuríeu! ¡Per fugir de les guerres, la censura, els estats-policials, la militarització, el control governamental d'això i d'allò, de l'art i de la ciència! ¡Que s'hi quedés qui volgués! ¡Els oferia la mà dreta, el cor, el cap, per l'oportunitat d'anar a Mart! ¿Què calia fer, què calia signar, qui calia conèixer per ficar-se en un coet?"

6 de maig del 2012

El Mikado a Flix

Ahir a la nit vam poder gaudir de la representació operística del Mikado, opereta dels autors anglesos Gilbert&Sullivan, escrita a finals del s. XIX. Aquesta obra va ser representada ja fa més de vint anys pel grup Dagoll Dagom i fa uns 10 anys que la van reposar.
Ahir no van ser el Dagoll Dagom qui la van representar a Flix, sinó que va ser La Sala Cabanyes de Mataró, amb Marc Molina com a director. Una versió que agafa la traducció de Xavier Bru de Salas que va fer per al grup Dagoll Dagom. Va ser una representació molt a l'estil del famós grup, però no es van trobar a faltar els bons cantants perquè els que cantaren ahir no poden envejar res als altres perquè tots tenien una magnífica veu i una magnífica dicció. Va ser un interpretació 10!
La història comença quan el Mikado, l’emperador del Japó,  prohibeix el flirteig a tot el seu imperi.  Aquells qui tinguin moviments amorosos, sense fins matrimonials, han de ser executats per la màxima autoritat de la ciutat, l’Honorable Senyor Botxí. El poble de Titipú busca solucions per evitar els problemes que es deriven d’aquesta prohibició. Una història en clau d'humor que provoca el riure però també l'entusiame d'escoltar una bona música.
He trobat un vídeo al youtube on es pot seguir l'obra amb una entrevista amb el jove director de la companyia:


25 d’abril del 2012

Le Cirque du Soleil... sempre sorprenent!!!

He rebut aquest vídeo que és tot un homenatge al món del cinema. Le Cirque du soleil és l'encarregat d'aquest gran espectacle. Mireu-lo