4 de gener del 2013

Pareu tots els rellotges

Pareu tot els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,

doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,

silencieu els pianos, i amb timbals amortits

emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.


Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel

escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;

poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,

i que els guardes es posin els guants negres de cotó.


Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,

el treball setmanal i el descans de diumenge,

migdia i mitjanit, paraules i cançons.

Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.


No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,

enretireu la lluna, desarboleu el sol,

buideu el mar, desforesteu els boscos,

perquè ja res pot dur-me res de bo.

                                        H.W. AUDEN

Traduït de l'anglès per Salvador Oliva

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada