Pareu tot
els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al
gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu
els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos
el fèretre, i que entrin els amics.
Que els
avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi
el missatge: el meu amic ha mort;
poseu
senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els
guardes es posin els guants negres de cotó.
Per mi,
ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el
treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i
mitjanit, paraules i cançons.
Jo em
creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.
No vull
estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu
la lluna, desarboleu el sol,
buideu el
mar, desforesteu els boscos,
perquè ja
res pot dur-me res de bo.
H.W. AUDEN
Traduït de l'anglès per Salvador Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada