Miro la serp benigna de la trena

Miro la serp benigna de la trena

i el gest airós que fas quan et pentines;

miro el maig adorable de les sines,

miro el teu cos esvelt damunt l'arena.

Escuma i sol i nacre i llum serena,

t'evoco sota un cel ple de gavines.

Agraïda és la mar. Algues, petxines

et duen les onades com a ofrena.

Meravellat, contemplo perles fines

-dic gotes d'aigua- per la pell morena,

i penso en les fondàries marines.

Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,

penso en el cap que dolçament inclines.

Penso si dir-te dona o bé sirena.

Gerard Vergés. Lliri entre cards