La convivència fa referència a l'acció de conviure, i això vol dir compartir constantment amb les altres persones que pensen diferent de tu, que són diferents a tu. Aquesta coexistència ha de ser pacífica, harmoniosa i serena.
En aquests dies, vivim d'una manera important això, i ho podem posar en pràctica dins de la mateixa família, amb els amics, a la feina, al carrer, arreu. No tothom veu ni viu les coses de la mateixa manera.
A vegades pot ser que el nostre interlocutor vulgui imposar el seu criteri. Tot és vàlid, tot és opinable; escoltar, parlar si ens deixa, explicar el nostre punt de vista, però mai de manera malcarada ni grollera.
Hem de tenir preparació i criteri, perquè la verdadera i autèntica llibertat consisteix a ser amos de nosaltres mateixos.
Isabel Álvarez, publicat a La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada