-i més raïls
i més raïls-
(la xemeneia fa el seu nom blanc
en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels raïls:
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort
penso que m'ha cridat)
-perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels raïls
i la màquina
MÉS RAÏLS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA
(Joan Salvat Papasseit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada