Flors, objectiu 35mm

Paisatge objectiu 35mm

Quan arriba la penombra

Al cap d'unes hores de vetllar el cadàver, quan va començar a sentir la sensació de gana, ja era el capvespre i el mort estava al mateix lloc, dessagnat. No vindria ningú a detenir-lo i aquesta evidència li va saber greu. Llavors es va donar permís per  pensar en aquelles persones que havia cosit a trets dins del cotxe que conduïa en Xirgu i que havien complit un pla improvisat en una carnisseria. Es va esforçar a sentir pena, però tants anys de carregar-ne una de tan feixuga l'havien fet insensible a totes les altres menes de dolor i tampoc no va saber plorar.

Punt de fuga del llibre Quan arriba la penombra de Jaume Cabré

No deixa mai de sorprendre Jaume Cabré. Després del Jo confesso, ha publicat un llibre de relats que ens fa descobrir un nou escriptor. Són uns relats on els protagonistes són assassins, que expliquen unes històries algunes vegades en primera persona, unes històries plenes de foscor, algunes amb ràbia, d'altres amb ironia i fins tot alguna amb humor. Juga amb la fantasia i va molt més enllà de la realitat. Amb el mestratge de la llengua que ja li coneixem, juga amb ella creant uns textos que no pots deixar de llegir. Combina els relats i els lliga d'alguna manera tots. I fins i tot utilitza algun personatge o algun fet d'algun altre llibre seu. De tota manera, he de confessar que l'hauré de tornar a llegir. M'ha impactat molt la temàtica, i sobretot el tractament que en fa dels seus protagonistes. La manca d'empatia i el cinisme fins i tot de les veus que expliquen les històries corprenen el lector i no el deixa indiferent.

Piano man

Encara algunes fotos de Londres

    221b Baker Street. Sherlock Holmes

    Trafalgar Square

    Saint James Park

    The Tower of London

   Westminster Station

Vestida de nit 2017

Per Cardó

Poble vell de Corbera

A La Trinxera. Objectes personals de Robert Capa

No hay nada peor que una imagen brillante en un concepto borroso. (Robert Capa)

The lord of the rings. 2 cellos

Gaetano Pugnani

Si no me encuentras en seguida

Si no me encuentras en seguida,
no te desanimes;
si no estoy en aquel sitio,
búscame en otro.
Te espero...
en algún sitio estoy esperándote.

 Walt Whitman

Reserva Natural de Sebes

Benedictus

Patria

El sermón. La una en un extremo, la otra en el otro lado del mismo banco, separadas por tres o cuatro feligreses, don Serapio las vio desde el estrado con atril que le servía de púlpito. No las mencionó, eso no, sino que abandonando de pronto el insulso tema que había abordado, se dio a improvisar con cierto atropello al principio, la verdad sea dicha, frases sobre la paz y la reconciliación, el perdón y la convivencia, a mí que no me digan, principal, si no exclusivamente, a las dos mujeres.

Patria, Fernando Urumburu

   http://s.libertaddigital.com/2017/02/08/patria-Aramburu-detalle.jpg

Amb l'objectiu 35mm

Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts…

Adéu, Adrià. M’ho dic ara per si de cas. Miro al meu voltant, el despatx on he passat tantes hores. «Per un instant, encara, mirem junts les ribes familiars, els objectes que sens dubte mai més no tornarem a veure… Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts…», diu l’emperador Adrià abans de morir. Petita ànima. Ànima tendra i flotant, Sara, companya del meu cos: primer te n’has anat tu als llocs pàl·lids, gelats i nus. Quina putada. Agafo el telèfon i deixo d’escriure. Marco el número de mòbil del meu amic: fa mesos que no en sé res, jo tancat, escrivint-te.

                                                                                 Jo confesso, Jaume Cabré

Fi de la lectura, relectura, de Jo confesso. El millor llibre de la literatura catalana, que es considerarà ben aviat, si encara no ho és, un clàssic universal. 

Bruc i Juno

Per Cardó...

A la Punta el Fangar... amb un vent que se'ns emportava