Caminant per Riba-roja

Detalls de maquetes de preses a Riba-roja d'Ebre

Dream A Little dream of me

Parlo d'un riu antic

Parlo d'un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d'ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava

or tremolós a l'aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.

(Gerard Vergés)

raïls i més raïls

raïls i més raïls 
-i més raïls 
  i més raïls- 
(la xemeneia fa el seu nom blanc 
   en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels raïls: 
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort 
  penso que m'ha cridat) 
-perquè enyora l'amant 
i jo l'amor del cos 
 i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino 
el seu bes i el seu braç 
i és sols l'agulla dels raïls 
    i la màquina

 MÉS RAÏLS QUE VOLS D'OCELL 
  LA MATINADA CLARA

(Joan Salvat Papasseit)

GR 99, Tram 39

Pasada ya la cumbre de la vida,
justo del otro lado, yo contemplo
un paisaje no exento de belleza
en los días de sol, pero en invierno inhóspito.
Aquí sería dulce levantar la casa
que en otros climas no necesité,
aprendiendo a ser casto y a estar solo.
Un orden de vivir, es la sabiduría.
Y qué estremecimiento,
purificado, me recorrería
mientras que atiendo al mundo
de otro modo mejor, menos intenso,
y medito a las horas tranquilas de la noche,
cuando el tiempo convida a los estudios nobles,
el severo discurso de las ideologías
-o la advertencia de las constelaciones
en la bóveda azul...

Jaime Gil de Biedma

Flors de tardor

¡Cuánto sabe la flor! Sabe entregarse,

dar, dar todo lo suyo al que la quiere,

sin pedir más que eso: que la quiera.

Sabe, sencillamente sabe, amor.

Pedro Salinas

Pi de Montbrió, Flix

I don't like mondays

Crying

Juno

Tivissa

Kaufmann- Gheorghiu

Vestida de nit

Reflexos de tardor

Plantant cara a Juno

L'autèntica llibertat

La convivència fa referència a l'acció de conviure, i això vol dir compartir constantment amb les altres persones que pensen diferent de tu, que són diferents a tu.  Aquesta coexistència ha de ser pacífica, harmoniosa i serena.

En aquests dies, vivim d'una manera important això, i ho podem posar en pràctica dins de la mateixa família, amb els amics, a la feina, al carrer, arreu. No tothom veu ni viu les coses de la mateixa manera.

A vegades pot ser que el nostre interlocutor vulgui imposar el seu criteri. Tot és vàlid, tot és opinable; escoltar, parlar si ens deixa, explicar el nostre punt de vista, però mai de manera malcarada ni grollera.

Hem de tenir preparació i criteri, perquè la verdadera i autèntica llibertat consisteix a ser amos de nosaltres mateixos.

Isabel Álvarez, publicat a La Vanguardia

Flors macro

Juno