27 de maig de 2017

18 de maig de 2017

Si no me encuentras en seguida

Si no me encuentras en seguida,
no te desanimes;
si no estoy en aquel sitio,
búscame en otro.
Te espero...
en algún sitio estoy esperándote.

 Walt Whitman


8 de maig de 2017

Patria

El sermón. La una en un extremo, la otra en el otro lado del mismo banco, separadas por tres o cuatro feligreses, don Serapio las vio desde el estrado con atril que le servía de púlpito. No las mencionó, eso no, sino que abandonando de pronto el insulso tema que había abordado, se dio a improvisar con cierto atropello al principio, la verdad sea dicha, frases sobre la paz y la reconciliación, el perdón y la convivencia, a mí que no me digan, principal, si no exclusivamente, a las dos mujeres.

Patria, Fernando Urumburu

   http://s.libertaddigital.com/2017/02/08/patria-Aramburu-detalle.jpg

Amb l'objectiu 35mm










7 de maig de 2017

Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts…



Adéu, Adrià. M’ho dic ara per si de cas. Miro al meu voltant, el despatx on he passat tantes hores. «Per un instant, encara, mirem junts les ribes familiars, els objectes que sens dubte mai més no tornarem a veure… Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts…», diu l’emperador Adrià abans de morir. Petita ànima. Ànima tendra i flotant, Sara, companya del meu cos: primer te n’has anat tu als llocs pàl·lids, gelats i nus. Quina putada. Agafo el telèfon i deixo d’escriure. Marco el número de mòbil del meu amic: fa mesos que no en sé res, jo tancat, escrivint-te.

                                                                                 Jo confesso, Jaume Cabré

Fi de la lectura, relectura, de Jo confesso. El millor llibre de la literatura catalana, que es considerarà ben aviat, si encara no ho és, un clàssic universal. 

30 d’abril de 2017

Jo confesso, de Jaume Cabré. Fragment.


“El poder de l’art rau en l’obra d’art o més aviat en l’efecte que fa en la persona? Tu què en penses?

—Que ho has d’escriure —va insistir la Sara al cap d’uns quants dies—. Així t’hi entendràs més.
—Per què Homer em paralitza? Per què el quintet amb clarinet de Brahms em deixa sense respiració?
—Escriu-ho —li va dir en Bernat de seguida—. I em faràs un favor, perquè jo també ho vull saber.
—Com és que no sóc capaç d’agenollar-me davant de ningú i en canvi sento la Pastoral de Beethoven i no em fa res reverenciar-la?
—La Pastoral és molt suada.
—Creu-t’ho. Saps d’on venia, Beethoven? De les cent vuit simfonies de Haydn.
—I també venia de les quaranta-una de Mozart.
—És cert. Però Beethoven només en va poder fer nou. Perquè gairebé totes nou viuen en un altre graó de complexitat moral."

                                                                                             (Jaume Cabré)


Irene, patrona dels veterans









ruelles, oliveres, vinya