13 d’agost de 2017

Retrobant poesies mig oblidades

 Nunca,
de esta gran tarde
en que tú y yo nos hemos comprendido,
            olvidaré la sílaba precisa
                        con que encendí tus manos.

Nunca,
    ni tu caricia.

[...]

Me miraste de unos ojos tan hermosos
       detrás de aquella tarde
                detrás de aquella luz que se ponía.

Me tuve que quedar
    escondido en las tejas de alguna primavera,
                para que no sintieras
                         la altura de mi amor,
                de mi presencia.


(J. Ramón Corpas Mauleón, Estella 1952)
 

3 de juliol de 2017

The best is yet to come

...i encara que en aquella època, quan escoltàvem aquestes cançons no enteníem el que deien - el millor encara està per arribar, i no està bé, això? Creus que has vist el sol, però encara no l'has vist brillar- amb el temps vaig saber què volia dir i a hores d'ara, en aquest punt de la vida, però en concret, aquell dia, vaig decidir, que si hi havia algú que es mereixés aquesta cançó era jo mateixa.

Estàndards, d'Alba Dalmau



Les cigonyes de Sebes festegen







24 de juny de 2017

El festín de Babette

La vieja señora Loewenhielm fue la primera en marcharse. Su sobrino la acompañó, y las anfitrionas salieron a despedirles con luces. Mientras Philippa ayudaba a la vieja dama a ponerse sus múltiples envolturas, el general cogió la mano de Martine y se la retuvo largo rato en silencio. Por último, dijo: - He estado con usted cada día de mi vida. Sabe usted que es cierto, ¿verdad?
 - Sí –dijo Martine-; sé que lo es. 
- Y –prosiguió él- seguiré estándolo cada uno de los días que me queden por vivir. Cada noche me sentaré, si no corporalmente, lo que no significa nada, sí de manera espiritual, que lo es todo, a cenar con usted, exactamente igual que esta noche. Pues esta noche he aprendido, querida hermana, que en este mundo todo es posible.

Isak dinesen, El festín de Babette

12 de juny de 2017

6 de juny de 2017

Sandàlies d'escuma. Maria Àngels Anglada

Aquest calçat és molt bonic i escau, per ara, a la teva petita. Però no és pas aquest el color que li és destinat. Aquesta nena, Glauca, quan serà més gran calçarà sandàlies d'escuma. [...]
- Voleu dir, doncs, que navegarà, i força?
-Exactament, més que no ho fan la major part de noies. Com l'escuma, tindrà pujades i enfonsades: la mar serà sovint el seu camí. Compra-li'n, ara, de sandàlies jòniques ben boniques; però ja et dic que a ella li escaurà dur sandàlies d'escuma...