15 d’agost de 2019

Islàndia, l'illa secreta


Què m'emportaria d'Islàndia? La Blue Lagoon, la platja de Vík, una cabana al mig del no-res, un trosset de la llacuna de Jökulsárlón, una caseta d'Akureyri, una cascada, qualsevol, una raboseta àrtica, la casa fantasma de Reykjavík on van trobar-se Gorbachov i Reagan per acabar amb la guerra freda, un trosset de Thingvellir, i moltes coses més... Un país impressionant. La lectura del llibre Islàndia: L'illa secreta de Xavier Moret em va ajudar a trobar l'encant d'aquest país, i a enamorar-me d'ell ja abans de visitar-lo. No em va defraudar, en absolut, encara em va corprendre més i en vaig marxar d'ell fascinada de tanta i tanta bellesa.
Clicant a la fotografia podreu veure un vídeo resum del viatge que vam fer Montse i jo a la Terra de foc i gel.

El grup de música Sigur Ros també em va ajudar a conèixer una mica qui són els islandesos, com estimen la seva terra i les seves arrels. Heima és un documental dels grup de fa uns anys que ha donat la volta al món, una meravella de música i d'imatges de l'illa secreta.
I aquesta cançó Starálfur una petita mostra de qui són. 

23 de març de 2019

Cova foradada i paisatge vinebrenc







Si sale amor, la primavera avanza (Ángel González)








Donde pongo la vida pongo el fuego
de mi pasión volcada y sin salida.
Donde tengo el amor, toco la herida.
Donde dejo la fe, me pongo en juego.

Pongo en juego mi vida, y pierdo, y luego
vuelvo a empezar, sin vida, otra partida.
Perdida la de ayer, la de hoy perdida,
no me doy por vencido, y sigo, y juego

lo que me queda: un resto de esperanza.
Al siempre va. Mantengo mi postura.
Si sale nunca, la esperanza es muerte.

Si sale amor, la primavera avanza.
Pero nunca o amor, mi fe segura:
jamás o llanto, pero mi fe fuerte.

Ángel González