29 d’agost de 2017

O Fado nasceu um dia, quando o vento mal bulia...

Lisboa, una ciutat de contrastos







I és que Lisboa és així: contrastos i més contrastos invadeixen la mateixa ciutat tot i que sembla que hi hagi unes quantes Lisboes i totes elles diferents. Barrio alto, Alfama, el centre històric, els carreronets dels bars dels fados, Belém, el Parc de les Nacions, tots ells distints i diferenciats. M'esperava trobar l'encant de la ciutat decadent,  la ciutat d'Amália Rodrigues, la ciutat de les novel·les Sostiene Pereira i la de Tren nocturno a Lisboa. No l'he trobat, enlloc. Bé, potser sí: al Panteó on hi estan enterrats els grans i coneguts de Portugal, entre ells la cantant Amália Rodrigues. Em va corprendre entrar i estar sota la gran cúpula blanca i escoltar els fados d'aquesta gran intèrpret. Impressionant!

I la part més diferent de Lisboa va ser dins del barri de Belém anar al mercat LX Factory, semblant a Candem, Londres, tot i que és molt més petit. Allí, diversitat de gent, diversitat d'art, amb un aire molt més acollidor, pintures artístiques als carrers i art contemporani també al carrer.



13 d’agost de 2017

Retrobant poesies mig oblidades

 Nunca,
de esta gran tarde
en que tú y yo nos hemos comprendido,
            olvidaré la sílaba precisa
                        con que encendí tus manos.

Nunca,
    ni tu caricia.

[...]

Me miraste de unos ojos tan hermosos
       detrás de aquella tarde
                detrás de aquella luz que se ponía.

Me tuve que quedar
    escondido en las tejas de alguna primavera,
                para que no sintieras
                         la altura de mi amor,
                de mi presencia.


(J. Ramón Corpas Mauleón, Estella 1952)