10 de maig del 2015

9 de maig del 2015

The lady of Shalott




...
Por la orilla, cubiertas por los sauces,
se deslizan las pesadas barcazas
tiradas por lentos caballos; e ignorada
navega la chalupa con revoltosa vela de seda
rasurando las aguas hacia Camelot:
pero, ¿Quién la ha visto agitando su mano?
¿O asomada en el marco de la ventana?
¿Acaso es conocida en todo el reino
la Dama de Shallot?

Sólo los segadores, segando temprano
entre la espesura de cebada,
escuchan un canto que resuena vivamente
desde el río transparente que serpea,
hacia las torres de Camelot:
Y a la luz de la luna, el cansado segador,
apilando los fajos en aireadas mesetas,
al escucharla, murmura: “Es el hada
Dama de Shallot.
...
(Tennyson)

                            (John William Waterhouse)

Tosca i Donna Leon


"L'Scarpia es va girar de perfil al públic i en Brunetti va veure com s'escampava la sang a raig des d'un petit tub que tenia a la mà, després es va girar cap a la Tosca i la va agafar. Ella, amb la cara embotornada d'ira, li va dir cridant que ja havia rebut el petó de la Tosca i que era una dona qui l'havia matat. "Mira'm, sóc la Tosca!", va cridar a la cara de l'home moribund, i en Brunetti va sentir l'horror d'aquell acte alhora que es meravellava que cap dona del públic s'aixequés per aplaudir-la.

Llavors, li va prendre el salconduit de la mà morta, va posar una espelma al costat del cos, va llançar-li el crucifix sobre el pit i, mentre la música imitava el defalliment d'Scarpia, ella sortia esperitada a salvar el seu amant."