30 d’abril del 2017

Jo confesso, de Jaume Cabré. Fragment.


“El poder de l’art rau en l’obra d’art o més aviat en l’efecte que fa en la persona? Tu què en penses?

—Que ho has d’escriure —va insistir la Sara al cap d’uns quants dies—. Així t’hi entendràs més.
—Per què Homer em paralitza? Per què el quintet amb clarinet de Brahms em deixa sense respiració?
—Escriu-ho —li va dir en Bernat de seguida—. I em faràs un favor, perquè jo també ho vull saber.
—Com és que no sóc capaç d’agenollar-me davant de ningú i en canvi sento la Pastoral de Beethoven i no em fa res reverenciar-la?
—La Pastoral és molt suada.
—Creu-t’ho. Saps d’on venia, Beethoven? De les cent vuit simfonies de Haydn.
—I també venia de les quaranta-una de Mozart.
—És cert. Però Beethoven només en va poder fer nou. Perquè gairebé totes nou viuen en un altre graó de complexitat moral."

                                                                                             (Jaume Cabré)


Irene, patrona dels veterans









ruelles, oliveres, vinya




Flors i orquídia al meandre



Limodorum abortivum



lligabosc








25 d’abril del 2017

I've never been to me

En Bernat se sentia incòmode...


En Bernat se sentia incòmode davant d’aquella expansió tan singular de l’Adrià.

Va assenyalar l’armari, l’Adrià va arronsar-se d’espatlles, en Bernat ho va interpretar com sí, tu mateix, i va treure’n el Vial i va regalar-li un parell de fantasies de Telemann, al final de les quals em vaig sentir més bé, gràcies, Bernat, amic meu.
—Si vols plorar més, plora, eh?
—Gràcies per donar-me’n permís —va somriure l’Adrià.”

                                                                                                 Jo confesso, Jaume Cabré




23 d’abril del 2017