30 d’abril del 2017

Jo confesso, de Jaume Cabré. Fragment.


“El poder de l’art rau en l’obra d’art o més aviat en l’efecte que fa en la persona? Tu què en penses?

—Que ho has d’escriure —va insistir la Sara al cap d’uns quants dies—. Així t’hi entendràs més.
—Per què Homer em paralitza? Per què el quintet amb clarinet de Brahms em deixa sense respiració?
—Escriu-ho —li va dir en Bernat de seguida—. I em faràs un favor, perquè jo també ho vull saber.
—Com és que no sóc capaç d’agenollar-me davant de ningú i en canvi sento la Pastoral de Beethoven i no em fa res reverenciar-la?
—La Pastoral és molt suada.
—Creu-t’ho. Saps d’on venia, Beethoven? De les cent vuit simfonies de Haydn.
—I també venia de les quaranta-una de Mozart.
—És cert. Però Beethoven només en va poder fer nou. Perquè gairebé totes nou viuen en un altre graó de complexitat moral."

                                                                                             (Jaume Cabré)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada