"L'Scarpia es va girar de perfil al públic i en Brunetti va veure com s'escampava la sang a raig des d'un petit tub que tenia a la mà, després es va girar cap a la Tosca i la va agafar. Ella, amb la cara embotornada d'ira, li va dir cridant que ja havia rebut el petó de la Tosca i que era una dona qui l'havia matat. "Mira'm, sóc la Tosca!", va cridar a la cara de l'home moribund, i en Brunetti va sentir l'horror d'aquell acte alhora que es meravellava que cap dona del públic s'aixequés per aplaudir-la.
Llavors, li va prendre el salconduit de la mà morta, va posar una espelma al costat del cos, va llançar-li el crucifix sobre el pit i, mentre la música imitava el defalliment d'Scarpia, ella sortia esperitada a salvar el seu amant."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada