Un record per a Josep Maria Pujol

 

Josep Maria Pujol va ser un professor excepcional que vam tenir totes les persones que vam estudiar filologia catalana a la universitat de Barcelona (delegació Tarragona) i després URV. Josep Maria Pujol era un savi de la literatura medieval - dels pocs que queden avui en dia- i de l'etnopoètica. El vam tenir a segon quan ens impartia Literatura romànica, aquell any ens introduí les millors obres medievals de la literatura europea. Recordo amb entusiasme i plaer quan ens parlà per primera vegada de Tristany i Isolda, una de les meves històries preferides, analitzant els seus personatges, fent lectures genials de diferents episodis... però sobretot era aquell entusiasme i aquell apassionament que ens transmetia i que et contagiava i et deixaves convèncer amb les seves paraules.
A quart el vam tenir a literatura medieval. També recordo que va ser una assignatura que m'apassionà: treballàrem durant tot el curs la crònica de Jaume I, El llibre dels feits, de la qual havia fet la seva tesi doctoral. Ens repartí una fotocòpia de l'original d'un capítol a cada un de nosaltres, l'havíem de traduir, comentar-la i fer-ne un estudi. El meu capítol va ser apassionant: em tocà traduir l'episodi de quan Jaume I es justifica davant del lector del per què "va protegir" la filla dels comtes d'Urgell, l'Aurembiaix. L'Aurembiaix s'havia quedat òrfena de pares a l'edat de 13 anys, i el rei, com a senyor i protector de tots els seus súbdits l'havia "acollit". La interpretació real, però, és que Jaume I l'havia fet la seva amistançada, una de les moltes dones a qui va estimar el rei català.
I a 5è ens va donar Etnopoètica, també una assignatura en la qual ens incità a recuperar el patrimoni literari oral català. Vaig gaudir tant amb aquesta assignatura: gravacions a padrines i padrins d'històries, contes, cançons... que després  transcrivíem i classificàvem.
Però a banda de la literatura, que segurament era el que més li agradava també va treballar diferents aspectes de la llengua amb Joan Solà, un altre dels savis que no fa gaire també ens va deixar.

Al cap del temps vam tenir l'oportunitat de convidar-lo per presentar un dossier didàctic que havíem preparat amb una companya, també alumna d'ell, per al Departament d'Ensenyament (SEDEC), sobre El romanç de Tristany i Isolda. Vam poder compartir un cafè i una altra de les seves magistrals classes.

Josep Maria Pujol va morir diumenge passat, solament tenia 65 anys. El meu petit homenatge a una de les persones que em va transmetre l'amor per la literatura, l'entusiame per l'Edat Mitjana i per l'etnopoètica.

El punt se n'ha fet ressò de la seva mort. Magí Sunyer, professor de la URV i company seu:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/571374-josep-maria-pujol-sanmartin.html

I Jordi Llavina: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571285-mor-el-savi-josep-m-pujol.html?dema=1

I encara: http://www.nuvol.com/noticies/josep-maria-pujol-mestre-de-lletra/

"-Bell amic dolç -diu Tristany-, jo estic en una terra estrangera, on no tinc parent ni amic, llevat de vós sol; vós sol, en aquesta contrada, m'heu donat goig i consolació. Perdo la vida, voldria reveure Isolda la Blonda. Però ¿com, per quina astúcia fer-li conèixer la meva necessitat?Ah!, si jo sabia un missatger que volgués anar cap a ella, ella vindria, m'estima tant! Kaherdí, bell companyó, per la nostra amistat, per la noblesa del vostre cor, per la vostra companyonia, jo us en requereixo: tempteu per mi aquesta aventura, i, si us emporteu el meu missatge, jo esdevindré el vostre home ligi i us estimaré per sobre de tots els homes." (pàg. 106) La mort de Tristany

El romanç de Tristany i Isolda , Quaderns Crema, 1981