El vermell dels arbres,
encès
per la posta – dels sols hivernals,
delita i penetra
lo
mateix que aquells verds primaverals.
Germans,
alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els
cors cantant la vida entera
amb els
brots i amb les fulles que se’n van;
gosem el
dia sens mirar endarrera,
sense
pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i
correràs alegre a tot combat;
un dia de vida és vida:
gosa el
moment que t’ha sigut donat.
No
t’entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni
planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De
plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans
d’haver-los cansat en el plaer.
Cant de novembre, Joan Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada