Gènesi

Gènesi és fruit de l'experiència de Sebastio Salgado  que en un començament volia ser una denúncia a la desaparació d'espais únics de la Terra, però les vivències que va anar visquent, recorrent el món  buscant aquelles fotografies que havien de declarar la pèrdua d'aquells indrets únics en el món, el van portar a una nova investigació. Han estat vuit anys, trenta-dos viatges a la recerca de paisatges, marítims i terrestres, animals i ètnies de cultures que s'han mantingut intactes al llarg de tota la vida. I el resultat ha estat aquesta meravellosa exposició. 

Algunes fotos estan explicades la manera com les va fer: per fotografiar un hipopòtam a l'Àfrica va haver de recórrer a un globus, perquè és l'únic transport aeri que no fa soroll. El resultat, un magnífic contrapicat amb moviment de l'aigua, mentre l'immens animal es banyava a les aigües d'un riu. O per exemple, explica que els elefants a l'Àfrica tenen molta por perquè hi ha molts caçadors furtius i normalment s'amaguen quan veuen gent (hi ha una fotografia, amb un elefant amagant-se darrera d'unes minúscules branques, que fan somriure l'espectador), però preparant-se la càmera i tenint-ho tot a punt, un elefant va decidir atacar-los valentament. Tanmateix, Salgado va agafar l'instant de l'elefant anant a embestir-los, just abans de fugir cames ajudeu-me. 

Espectaculars també són les fotografies a balenes, que  va realitzar dalt de vaixells, però amb una mar moguda i que amb els moviments de la balena va resultar molt difícil de realitzar.
I quant a les comunitats humanes que va trobant per Indonèsia, Àfrica, Sibèria..., explica nombroses anècdotes sobre la manera com viuen, com celebren les seves festes, com a l'Àfrica en una tribu que no recordo el nom, en arribar a la pubertat, celebren una feste i les noietes ja poden casar-se. 

Tota l'exposició em va agradar molt: els paisatges del món, des de l'Àrtic fins a Algèria, des de Rússia, fins al Canadà; els animals, pingüins, lleons marins, balenes, iguanes, cocodrils, agrans, guepards, lleons, hipopòtams i elefants; però sobretot, el que em va cridar més l'atenció van ser els retrats i fotografies a totes aquestes ètnies que va anar coneixent al llarg dels seus viatges. Uns retrats que parlen per si sols, que transmeten valors, emocions, maneres de viure, trets culturals únics! I principalment, molta, molta bellesa.

Algunes fotografies que estan a l'exposició:

                        Totes les imatges han estat extretes d'internet