La pel·lícula explica la història d'uns nens del Kurdistan iraquià que viuen en un camp de refugiats, la majoria sols perquè han perdut els seus pares i els seus familiars. Els habitants del camp de refugiats busquen una antena parabòlica per poder escoltar a través d'un únic televisor que els americans han atacat Irak, i quan l'aconsegueixen, és Satèl·lit, un nen que lidera el grup de joves del camp qui els la col·loca.
És una pel·lícula duríssima, protagonitzada per uns nens que en realitat són els que van viure en aquell camp de refugiats, molts d'ells mutilats per la recollida de les bombes. Pensar que molts dels nens actors van formar part d’aquell escenari bèl·lic fa posar la pell de gallina. Després de tants anys de la gravació del film, m'arribo a plantejar, què ha degut ser d'aquells nois? Quin futur van tenir?
Tots els nens i joves del camp dediquen el seu temps a buscar mines antipersona per poder-les vendre i obtenir alguns diners.
D’altra banda, l’he trobat molt tendra, en el sentit de la solidaritat que es crea entre els nens i joves, com s’ajuden, i sobretot el nen líder és genial. Com es juga la vida per salvar el nen cec, com ajuda la seva gent, com condueix la seva colla… i el respecte que li té tothom.
Una altra cosa que m’ha fet pensar és que els més forts se’n surten, hi ha una resiliència en els personatges nens, en el sentit que accepten la situació que viuen, i se’n surten. Recordo ara la nena, que no pot suportar tot el que ha viscut: les vexacions, humiliacions, violacions, la pèrdua de la familia, no vol seguir, i opta per la mort. Que una nena d’uns 10 o 12 anys arribi a pensar en diferents maneres de suïcidar-se i al final ho aconsegueix? Uffff, terrible.
Per què Las tortugas también vuelan? per la semblança de les bombes antipersona en esclatar a l’aire? o hi ha un sentit metafòric d'innocència dels nens? Em quedo amb la primera interpretació.
Dos imatges de la pel·lícula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada