22 d’octubre del 2015

Espero que les paraules enamorin

Des d'aquell dia en Bernat em va admirar. Per la cosa més estúpida per la qual em podia admirar: costa poc recordar els objectes i saber-los qualificar i classificar. Només has de tenir un pare boig per aquestes coses. Com ho saps, eh?
-El vernís, la forma, l'aire...
-Tots els violins són iguals.
-Creu-t'ho. Cada violí és una història. A cada violí li has de sumar, a més del lutier que el va crear, tots els violinistes que l'han tocat. Aquest violí no és teu...


I l'Adrià va començar a sentir que potser sí que saber tocar el violí era una manera d'entendre's amb la vida, amb els misteris de la soledat, amb l'evidència que el desig mai no s'ajusta a la realitat, amb les ganes d'esbrinar què li havia passat al pare per culpa seva.

                                                                                     Jo confesso, Jaume Cabré

https://www.youtube.com/watch?v=bfZMmgIvc8g



Espero que les paraules enamorin (Jaume Cabré)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada