que pensava i repenso, que rememoro
i gaudeixo com penso i rememoro i gaudeixo
aquella escala que pujàvem i baixàvem
del barri més cèntric de Sarajevo.
Aquella anunciació de Gerhard Richter.
Aquella bellíssima muralla que tota una tarda
vam estar caminant d’un cantó a l’altre
imitant embogits el xiscle dels gavians.
Aquells draps que havíem deixat
a l’estenedor de la galeria amb d’altres
draps menors i de cuina i roba interior.
I la lenta desfeta del crepuscle entre les roques
de les llunyanes illes dels morts.
I les velles cançons i tristes que s’alçaven
des de recòndits paratges dels Balcans.
Sota el balcó passaven alguns homes
amb banderes imperials mastegant paraules
de sang i de carn. Era llavors quan callàvem.
L'Anunciació de Gherard Richter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada