Adéu, Adrià. M’ho dic ara per si de cas. Miro al meu voltant, el despatx on he passat tantes hores. «Per un instant, encara, mirem junts les ribes familiars, els objectes que sens dubte mai més no tornarem a veure… Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts…», diu l’emperador Adrià abans de morir. Petita ànima. Ànima tendra i flotant, Sara, companya del meu cos: primer te n’has anat tu als llocs pàl·lids, gelats i nus. Quina putada. Agafo el telèfon i deixo d’escriure. Marco el número de mòbil del meu amic: fa mesos que no en sé res, jo tancat, escrivint-te.
Jo confesso, Jaume Cabré
Fi de la lectura, relectura, de Jo confesso. El millor llibre de la literatura catalana, que es considerarà ben aviat, si encara no ho és, un clàssic universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada