27 de desembre del 2011

La importància de jugar

M'ha arribat aquest enllaç d'un programa de TVE que es diu tres14  titulat Videojuegos que curan. En aquest programa es parla sobre la importància del joc perquè no solament és una activitat lúdica sinó que ajuda a estimular el desenvolupament social, emocional i cognitiu de la persona.

26 de desembre del 2011

Yes Virginia, there is a Santa Claus

Avui escoltava a Catalunya Ràdio una anècdota que explicaven d'una nena de 8 anys de Manhattan, anomenada Virginia O'Hanlon, que un dia de 1897 va preguntar al seu pare si existia el Pare Noel. No sabent què contestar-li, va proposar a la seva filla escriure una carta al Diari  New York Sun, un diari molt prestigiós a la seva època, i veure què responien. Si li responien que sí, segur que el Pare Noel existia, i si li contestaven que no, doncs que així seria. 



La Virgina va escriure la següent carta:
Director: Tinc 8 anys d'edat.  
Alguns dels meus amics diuen que Santa Claus no existeix.
El meu pare diu:" Si ho veus al sol, és així. "
Si us plau, digui la veritat, existeix Santa Claus?

 
I li van respondre el següent:  

VIRGINIA, els teus amics estan equivocats.  Ells han estat afectats per l'escepticisme d'una època escèptica. Ells no creuen més que en el que veuen. Ells pensen que res pot ser que no és comprensible per les seves petites ments.  Totes les ments, Virginia, siguin d'homes o de nens, són petites. En aquest gran univers nostre, l'home és un mer insecte, una formiga, sí un intel·lecte, en comparació amb el món il·limitat d'ell, segons el mesurat per la intel·ligència capaç de captar la totalitat de la veritat i el coneixement.
 Sí, Virginia, sí que existeix Santa Claus.  Ell existeix amb tanta seguretat com l'amor i la generositat i la devoció, i tu saps que abunden i donen a la teva vida la seva major bellesa i alegria. Que trist seria el món si no existís Santa Claus. Seria tan monòton com si no hagués Virginias.  No hi hauria fe infantil, ni poesia, ni romanç per fer tolerable aquesta existència.  No ens hem de fer gaudir, excepte en el sentit i la vista.  La llum eterna amb la qual la infància omple el món s'extingiria.
Vostè pot ser que no cregui en les fades! Vostè pot demanar al seu pare que contracti homes per vigilar totes les xemeneies la nit de Nadal per atrapar Santa Claus, però fins i tot si no veuen  Santa Claus baixar, què provaria això? Ningú no veu Santa Claus, però això no significa que no existeix Santa Claus.  Les coses més reals en el món són aquelles que ni els nens ni els adults poden veure.  Alguna vegada ha vist les fades ballant sobre la gespa?  Per descomptat que no, però això no és prova que no hi són.  Ningú no pot concebre o imaginar totes les meravelles que no es veuen  en el món invisible.
 Vostè pot trencar el sonall d'un nadó i veure el que fa que el soroll dins, però hi ha un vel que cobreix el món invisible que no és l'home més fort, ni tan sols la força unida de tots els homes més forts que mai hagi existit, pot trencar.  Només la fe, la poesia, l'amor, el romanç es pot fer a un costat de la cortina i veure i contemplar la bellesa celestial i la glòria més enllà.  És tot real?  Ah, Virginia, en tot aquest món no hi ha res més real i permanent.




A l'Institut Escola 3 d'abril també vam celebrar el Nadal

18 de desembre del 2011

DESIG D'ÒPERA

Ahir a la nit la companyia Versus teatre va representar al Teatre de La Llanterna de Móra d'Ebre Desig d'òpera, un recorregut per les òperes més conegudes i més representades, amb un fil conductor, el desig en les diferents etapes de la vida d'una persona: l'adolescència, la  maduresa i la vellesa.
Amb una posada en escena molt original -el vestuari van ser pijames, bates i sabatilles d'anar per casa- i amb to desenfadat i amb clau d'humor, aquests set cantants d'òpera, molt joves, van interpretar magníficament Mozart, Wagner, Verdi, Rossini, Délibes, Bellini...
Destacar sobretot la interpretació de Casta Diva i el duo més conegut de l'òpera Lakmé.
L'espectacle va acabar amb aquest fragment reflectint-se a l'escenari:
Soave sia il vento,
tranquilla sia l’onda,
ed ogni elemento
benigno risponda
ai nostri desir.
(Cossì fan tutte, Mozart)

17 de desembre del 2011

Segona trobada del grup de jotes de la Ribera d'Ebre

Ahir divendres va tenir lloc la segona trobada del grup de jotes de la Ribera d'Ebre, a l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix. La finalitat d' aquestes trobades, obertes a tothom, és aprendre a ballar les jotes de totes les poblacions i compartir una bona estona. Ens vam trobar una vintena de persones i vam ballar la jota de Flix, la de Rasquera i la de Garcia.
La propera trobada serà a Ascó el proper dia 13 de gener a les 20h. al casal.


Club de lectura a Móra d'Ebre

El passat dia 15 de desembre va tenir lloc la vuitena trobada del Club de lectura que organitza la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. En aquesta ocasió vam analitzar el llibre de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis, Egosurfing, premi Josep Pla 2010. La sessió la va conduir la Llívia Palliso, becària del Departament de Filologia catalana de la URV.
Egosurfing tracta de molts temes, la majoria dels quals els vam poder discutir i parlar entre totes les persones assistents: internet, sexe, amor? no totes hi vam estar d'acord, no comunicació, l'anècdota, l'humor, la premsa groga... Egosurfing explica la història d'una dona en primera persona, que no sabem com es diu en tota la novel·la, que viu a Barcelona, que es veu implicada en un accident que pateix un home quan li cau una bossa d'escombraries al cap des d'un segon pis, i el deixa inconscient. La narradora inicia una amistat amb la periodista que la denuncia per TV, l'home accidentat i uns altres personatges que aniran apareixent al llarg de la novel·la i que tot envolta la protagonista.
Des d'un present incòmode per la narradora va fent uns flashback que recorden els seus primers anys a Barcelona, quan va venir a estudiar des de Mallorca, va conèixer el seu primer mestre en el sexe, que poc després morí en un accident.
Dóna la visió d'una Barcelona sinó negativa, un tant "viciosa" on la superficialitat de les relacions, la frivolitat i el cinisme són els protagonistes.


12 de desembre del 2011

La fada Periquinela

Ahir, la Teresita de Toquera i la Jacinta ens van explicar una  història antiga de l'hada Periquinela, una fada que viu a Bausen, en un  pedrís a Coret, que anomenen escalerejede. La història de l'hada, tal com ells l'anomenen, comença quan una tarda que feia molta fresca, una pastora de Bausen va anar a buscar les seues vaques a Coret, i va començar sentir una veu que mig plorava perquè tenia molt fred. La pastora va agafar la fada, se la va posar a la falda i se la va endur cap a casa seva per cuidar-la i compartir llargues vetllades a l'hivern. Però quan va arribar el bon temps, la fada va començar a fer entremaliadures, malifetes de nena petita: escampava la farina pel terra, atiava el foc per vessar la llet que bullia per apagar les brases, li feia malbé el pa que coïa ella mateixa a casa, li matava les gallines...
I un dia la pobra pastora, tipa de totes les malifetes de Periquinela, li va preguntar per què li feia tot allò? No la tractava bé? La fada Periquinela li va explicar que s'enyorava de Coret, que casa seva era al seu pedrís, no aquella casa. Llavors, la pastora, la va tornar d'allí on l'havia agafat perquè continués vivint a Coret. La fada, agraïda, va concedir un do a totes les dones mosses de Bausen: totes les que anessin a veure-la la nit de Sant Joan, tindrien descendència i una bona dot.
Periquinela no es deixa veure mai, però avui encara hi és.
Podria ser com la fada que dibuixà Apel·les Mestres?

4 de desembre del 2011

Flash mob de Antwerp (Bèlgica)

Nou bloc

Inicio un nou bloc, després d'haver "matxacat" l'anterior entre Google i jo mateixa. Amb temes d'informàtica no crec massa quan em diuen que canviï de contrasenya, que si no canvio l'adreça se'm tancarà. I bé, això és el que va passar. L'antic Bloc d'Àngels s'ha convertit en Bons moments, un bloc amb diferents pàgines:lectures, excursions, notícies del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, música que m'agrada i que recordo d'un altre temps, pel·lícules antigues i  menys antigues...
M'agrada llegir, caminar, mirar pel·lícules, escoltar música..., i això és el que escriuré al nou bloc. Tot allò que em proporcioni Bons moments, que força falta fan!