El mas de la Franqueta

"Sembla com si les fulles de les carrasques fossen ulls, que segueixen els nostres passos, els nostres moviments, les nostres alenades.
El Miguel, amb una mà, acaricia la porta del seu palau, el qual va acollir amb tendresa - ja fa un bon grapat d'anys!- els forts gemecs que va proferir al sortir del ventre de la mare. I amb l'altra fica la clau al pany, sense pressa, i obri la casa principesca. Salva el brancal de pedra treballada i s'hi atura. [...]
La visita al mas és ràpida. L'abandonament que pateix des de fa quasi una dècada l'ha assumit en un estat de decadència grollera. L'accés a les estances està barrat pels paranys de les teranyines i hi regna en l'ambient una agror malenconiosa."

El mas de la Franqueta, Vicent Pellicer