25 de març de 2012

Una casa de palabras (article de EL PAÍS)

El dia 8 de gener de 2012 va sortir aquest article publicat al diari El País. el vaig enviar a amigues i amics per poder compartir un bon article que anava sobre els contes infantils, però  anava més enllà que el simple fet d'explicar contes com una manera d'ensenyar i treure moralines. És molt més important que tot això. Avui l'he trobat penjat a la xarxa i us convido que el llgiu si no ho heu fet. 

UNA CASA DE PALABRAS de Gustavo Martín Garzo

Copio un fragment:

"Pero los cuentos no solo son importantes por las enseñanzas que contienen, sino porque prolongan el mundo de las caricias y los besos de los primeros años de la vida y devuelven al niño al país indecible de la ternura. Paul Valéry dijo que la ternura era la memoria de haber sido tratados con atenciones extraordinarias a causa de nuestra debilidad. Ningún niño se olvida de esas atenciones. Ellos siempre buscan un lugar donde guarecerse, y el adulto levanta para ellos con cada cuento un lugar así. Da igual de qué traten, al sentarse a su lado en la cama lo que le dice al niño es que siempre estará allí para ayudarle. Tal es el mensaje de los cuentos: no te voy a abandonar. Un cuento es una casa de palabras, un refugio frente a las angustias que provocan las incertidumbres de la vida. Octavio Paz dijo que la misión de la poesía es volver habitable el mundo, y eso hacen los cuentos, crear un lugar donde vivir. De eso habla Los tres cerditos. Sus protagonistas deben levantar una casa en el bosque, para protegerse del lobo, y mientras uno, el más previsor, lo hace con ladrillos, los otros lo hacen con lo primero que encuentran. Es curioso que, aun siendo la moraleja del cuento que debemos ser previsores, el cerdito que prefieren los niños es el que levanta su casa con paja. No tarda mucho en terminar y enseguida se va de paseo por el bosque a descubrir sus maravillas. Bruno Bettelheim tiene un libro sobre el autismo infantil que se titula La fortaleza vacía. El niño autista percibe el mundo como hostil y, para defenderse, levanta una fortaleza de indiferencia y desapego a su alrededor. Y lo extraño es que cuanto más consistente y segura es esa fortaleza, más vacío está su interior. Es lo contrario a la casa de paja de nuestro cerdito. La suya es la casa de los cuentos: un lugar que nos protege lo justo para no separarnos del mundo. Una casa como la que Tarzán y Jane construyeron en la copa de un árbol, abierta a todas las llamadas de la vida."

24 de març de 2012

Presentació llibres Ascó

 Avui s'han presentat les obres literàries dels premis Vila d'Ascó 2011 i han anat a càrrec de l'escriptora i mestra Laura Mur, Jordi Grau i Albert Guiu.
Les obres premiades van ser:

Traveling de Francesc Solé Campanins, el premi de poesia
Embarcats de Joan Rebagliato Nadal (Calella), el premi de narrativa

I els premis de narrativa jove:
L'anhel desesperat de Víctor de la Torre Estévez
Quelcom essencial d'Àngels i Glòria Montaña Faiget
L'autèntic viatge de Cristian Moyano Fernández



Transcric un dels molts poemes que m'ha agradat més:

Morte a Venezia
En aquest arbre
encisat en les seves branques d'aigua
tota bellesa decau
però roman.
El temps venç
la pedra en el seu deute.
Torturadament
cremen les collites i els secrets
abans de concedir-los
a l'enemic:
el manifest de la derrota perfecta.
(Francesc Solé)




22 de març de 2012

Ahir vam celebrar el dia mundial de la poesia

Ahir 21 de març a classe vam celebrar el dia mundial de la poesia i l'alumnat van llegir poesies que havien preparat en diferents llengües del món: punjabi, búlgar, francès, català, castellà...
La que vaig escollir jo és una poesia de Miquel Martí i Pol, a simple vista senzilla, però plena de càrrega emotiva, del seu poemari La fàbrica.
L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

19 de març de 2012

Historia de una maestra

He acabat el llibre Historia de una maestra de J. Aldecoa. Un llibre magnífic, que tots els professionals de l'ensenyament hauríem de llegir. Tot i que està escrit des d'una perspectiva d'abans de la Guerra Civil, veureu que es treballava molt per una escola de qualitat, inclusiva, de competències bàsiques... molts dels objectius que encara avui ens proposem assolir... Hi ha més cites del llibre a la pàgina de Lectures

"El primer día Ezequiel habló a los chicos de la situación de Mateo dentro de la clase, el tiempo perdido por su enfermedad y les pidió ayuda y compromiso para él.
Sólo alguno entre los adolescentes se dieron codazos y hacían gestos de burla al nuevo alumno. Pero la mayoría reaccionó muy bien [...] Mateo necesitaba una atención individual que Ezequiel apenas podía dedicarle, de modo que yo decidí hacerme cargo de él un rato cada día a la salida de la escuela. Aquélla fue una buena solución y poco a poco observamos los dos los progresos lentísimos pero evidentes del muchacho. Por otra parte, la vida en el grupo le estimulaba mucho. Sus relaciones con los demás eran buenas porque finalmente todos les habían aceptado tal como era." (pp.183-184)

"Creo que hay que educarlos para que sean libres, para que sepan elegir por sí mismos cuando sean adultos." (pàg.199)

Escola pública per a tots i totes

Avui ens han parlat de Budisme i meditació

Avui ha vingut a l'Institut Escola de Móra la Nova Ricard Rotllan, el monjo budista, molt conegut pel minut de meditació que fa al programa de Catalunya Ràdio L'ofici de viure que condueix Gaspar Hernández.
Ricard ha fet un taller de dos hores per als nostre alumnes en el qual s'ha explicat a grans trets què és el budisme, el seu naixement fa uns 2500 anys, al  regne de Sakya al Nord d'Índia i el sud de Nepal, de mans del príncep Siddharta, que davant la pobresa, el sofriment, la mort i l'ascetisme que va veure quan va sortir del seu palau per primera vegada, va creure que l'ascetisme era el camí a seguir endavant.
L'objectiu del busdime és la pau i la saviesa, i encara el suprem gran amor, i la suprema gran compassió.El budisme té tres aforismes: procurar no fer mai mal, sempre fer el bé i controlar la ment.

 Abans de començar la meditació ens ha explicat que tenim tres savieses: escoltar, reflexionar i meditar. El desenvolupament d'una concentració interna estable és la verdadera finalitat de la meditació. Amb aquesta habilitat mental podem tornar a trobar la nostra vertadera naturalesa. Si volem descriure la vertadera naturalesa de la ment podem assegurar que és un estat de claredat i reconeixement.
Han practicat la meditació, i tot i que ha costat, els alumnes han sortit contents i amb bones vibracions d'aquest taller.
Més tard, a les 12h ha ofert una sessió per a professorat, pares i mares i públic en general al Casal municipal de Móra la Nova, on també després d'una explicació hem practicat la meditació.
Podeu buscar més informació al seu bloc
  
La meditació no és difícil, però si no estem acostumats és com tot, hem d'agafar uns hàbits per practicar-la.
El primer pas per a la meditació és posar-se en una posició còmoda, assegut  amb les cames creuades, esquena recta, estirant una mica el cap endavant, la barbeta endintre, la llengua amunt tocant les dents davanteres de dalt, boca relaxada, espatlles relaxades... les mans, un palmell endins, la mà esquerra a sota de la dreta i tocant-se els dos dits polzes.
Comença la meditació repetint interiorment moltes vegades "dono el meu cos a relaxar-se", portant una respiració tranquil·la i concentrant-se amb la frase. El segon exercici és concentrar-se en la respiració: cada vegada que exhalem comptem un número, 1, 2,3... fins a 21; i després a l'inrevés: quan inhalarem començarem a comptar 1,2,3... també fins a 21. si ens perdem, hem de tornar a iniciar el compte; un altre exercici que es pot fer és centrar l'atenció al principi, al mig i al final de la inhalació; i també al principi, al mig i al final de l'exhalació. La meditació pot durar 10 minuts, o 5, el que nosaltres creguem. Ell explicava als alumnes que en fa cada dia quan es lleva una hora i mitja, creu que és el millor moment del dia, al matí.
Ha estat una bona experiència tant per al jovent com per als adults.

Consulteu el bloc de l'Institut Escola on hi ha comentaris dels mateixos alumnes i del propi monjo. També hi ha un àlbum de fotografies. Cliqueu aquí

18 de març de 2012

Geografia de Catalunya

Val la pena llegir aquest fragment del llibre Geografia de Catalunya de Francisco Clos Calca. Els catalans sempre hem estat els qui hem pagat més a l'estat espanyol. Potser ens ho hauríem de plantejar d'una vegada.
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/ima0094.htm

11 de març de 2012

Construint escoles inclusives



Una experiència d'escola inclusiva a la República Dominicana.
Gràcies, Josep LLuís!

Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos de Teresa Castelló i Anna Figueras


El passat divendres dia 9 de març va tenir lloc la presentació d'aquest llibre a la Biblioteca Municipal de Flix Artur Bladé i Desumvila, organitzada pel CERE.
La presentació va anar a càrrec de Josep Moragrega, persona que en el moment que es va començar a fer la recerca sobre els destil·lats ell estava de President del Centre d’Estudis i va creure des del primer moment en el projecte. També parlaren les autores i l'editor del llibre Jordi Suades.
Les autores parlaren dels referents històrics dels destil·lats, dels licors industrials, les plantes que s'utilitzen a l'hora de fer els licors i de les receptes de licors.
Després de la presentació ens oferiren un tastet de licors i aiguardents, acompanyats de rebosteria feta amb licors.
 Enhorabona a les autores!!!!

La Bohème a Barcelona


Des del 28 de febrer i gairebé fins a finals de març s'està representant l'òpera La Bohème de Giacomo Puccini al Liceu de Barcelona. Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure-la amb uns intèrprets excepcionals: Fiorenza Cedolins, Ainhoa Artreta i Ramon Vargas.

Aquesta òpera està basada en les Scènes de la vie de bohème d'Henri Murger que va publicar en forma de fulletó entre els anys 1845 i 1848; un any mést tard la va convertir en una obra de teatre,de gran èxit; i encara més tard, l'any 1896 concretament, G. Giacosa i L. Illica crearen el llibret que hauria de donar forma a l'òpera La Bohème,que s'estrenà a Torí el mateix any.
 Fragment de la partitura original, on Puccini senyalà la mort de Mimì

L'època en què es van escriure les primeres Scènes de la vie de la Bohème, el corrent literari que començava a imperar  era el Naturalisme, un moviment nascut a França creat per Émile Zola. El que pretenia el Naturalisme era reflectir a través de la literatura la crua realitat, tal com la veien els escriptors, posant distància i sent del tot objectius a l'hora de decriure allò que veien, sense sentiments, sense emocions. Aquest moviment va arribar a Itàlia amb el nom de Verismo, i aquest seria el nom que van utilitzar també a l'òpera els autors musicals.

Es parla de Puccini com un autor verista perquè el que fa és expressar la realitat tal com la veu, en aquest cas, reflecteix la societat bohèmia del París de finals del XIX, una vida de pobresa, de subsistència, però també de somnis, d'idealismes i si cap dir-ho d'esperança, d'amor...
Per tant, hi ha una mena de contradicció en la seva obra perquè tot i que descriu amb objectivitat la realitat del moment, inclou les emocions i els sentiments, i això des del primer fins al quart quadre. Sembla, fins i tot una obra romàntica, perquè la Mimì de Puccini és la perfecta criatura angelical, colpejada per la vida, gairebé com una víctima de la societat.
Si Puccini havia escrit -o millor dit, havia fet escriure als seus llibretistes-  la seva nova Mimì a semblança de les heroïnes romàntiques, Muger, el creador de la primera Bohème, l'havia escrita amb una intenció moralitzant i de crítica social, que ja anava bé a la burgesia de meitat segle XIX.

El tema d'aquesta gran òpera són els desgraciats amors que viuen Rodolfo i Mimì en el París de mitjan segle XIX. Rodolfo és un poeta, somniador, idealista que viu amb els seus amics, també artistes i pensadors, bohemis tots ells. I Mimì  és una pobra i bona brodadora, que es guanya la vida com pot i està malalta de tuberculosi.
Per una altra banda, també estan presents els amors entre Marcello, amic del poeta i Musette, una noia seductora i frívola, que juga amb l'amor de Marcello, però a qui estima.

La posada en escena va ser del tot clàssica, no per això va resultar avorrida ni antiquada, i els intèrpretes, tal com deia més amunt van merèixer els grans aplaudiments que el públic els va oferir. Fiorenza Cedolins, una soprano italiana, amb una veu prodigiosa i, ... què dir d'Ainhoa Artreta, la frívola Musette? A part de la veu, elegància i sexappeal.

I quant a la música, comença d'una manera molt brusca, sense obertura, presentant ja el primer quadre amb Rodolfo i Marcello, i cantant directament, però tampoc no fa falta la introducció. Del primer quadre, a destacar sobretot "che gelida manina" i "Mi chiamo Mimì".Del segon quadre, la brillant actuació de Musette al bar "Quando me'n vo soletta per la via". Del tercer quadre, destacaria sobretot el comiat dels enamorats, Rodolfo i Mimì "D'onde lieta lusci"; i del quart quadre remarcar sobretot "Sono andati? Fongevo di dormire". L'obra acaba amb la mort de la protagonista, però sense  dramatisme, l'orquestra tot i que de manera punyent però amb un clima sonor diàfan, amb la veu feble de la malalta i una delicada instrumentació. L'orquestra marca amb el tema la darrera ària, "La dolça mort de Mimì"
Va ser la primera òpera "seriosa" -si ho podem dir així- d'Irene, que després de la sessió prèvia a la interpretació, a la sala Foyer, on ens explicaren l'obra, comprengué el seu contingut  i el seu significat.
Podeu escoltar una ària de Mussette del segon quadre per la millor de les veus de tots els temps: Maria Callas

8 de març de 2012

Hem treballat el còmic

Hem dedicat unes sessions a treballar el còmic a classe amb l'alumnat de 1r d'ESO: vam començar llegint un fragment d'un Tintín, un còmic conegut per tots nosaltres, amb els seus personatges, les seves aventures. Després vam treballar els conceptes de vinyeta, cartutx, bafarades, delta, onomatopeies, línies cinètiques, metàfores visuals... Vam fer un resum de tota la part teòrica, vam fer algunes activitats, Ens va ajudar aquesta pàgina web, feta per un professor: http://www.xtec.cat/~imagrans/
 ... I l'última cosa que hem fet ha estat una tira d'un còmic amb parelles.Podeu mirar-les al bloc de català de 1r d'ESO
Aquesta sobre les retallades


7 de març de 2012

Ricard Rotllan a Móra la Nova



El proper 19 de març el monjo budista  i mestre de ioga, Ricard Rotllan estarà amb nosaltres a l'Institut Escola de Móra la Nova, per fer-nos unes sessions a l'alumnat i al professorat  sobre la importància de la meditació com a eina de treball interior, i també fer una meditació.
La sessió amb els alumnes començarà a les 9 h i acabarà a les 11h; i la del professorat i de tothom que vulgui venir serà a partir de les 12 del migdia al casal municipal de Móra la Nova.
Si voleu conèixer una mica més el Ricard Rotllan, us convido a mirar el seu bloc: http://mentecalmada.wordpress.com